dimarts, 27 de gener de 2009

LLIBERTAT



Molt bon dia, si novament em trobo veient com el vent mou els arbres, i com ens recorda lo bruts que som deixant papers i bosses a prop de l’entrada del meu edifici. Molt bon dia.
A la presó, al camp d’extermini hi ha una cosa que ningú no et pot treure, que és la teva llibertat interior, dins de la teva persona ets lliure, una llibertat estranya, una llibertat on pots escollir, però no escollir entre fer una cosa o una altra sinó en com viure les situacions, com assimilar-les. La llibertat de malgrat ser tractat com un gos, et fa ser senyor fins el darrer dia, de sentir-se una persona i no deixar-te xafar dins del teu cor.
Si ells van ser capaços de fer això que podem fer nosaltres? És complicat el sentiment de llibertat, perquè realment nosaltres que ho tenim tot ens sentim lliures? Moltes cultures i societats ens veuen lliures socialment però nosaltres ens hi sentim? Potser ens hem omplert de tantes obligacions socials i personals que a la llarga tenim menys capacitat d’escollir que el pres del camp de concentració que s’havia únicament de preocupar de salvar la seva vida. Era tan poc el que tenien, que allò poc era un gran plaer, fins i tot, veure com es ponia el sol. I nosaltres que som lliures de decidir que mengem, on volem veure que es pon el sol, ens sentim en la presó dels nostres cossos, de les nostres decisions sense valorar tot el que tenim, tot allò que ens envolta. I no adonant-nos de la llibertat que tenim per sentir, per veure dins nostre un esperit suprem, que ens fa sentir millor la vida, mireu, reflexioneu, què trobeu dins? Sou conscients de lo afortunats que som a l’hora d’aixecar-nos i decidir, perquè decidim moltes de les coses que fem al dia (per començar l’hora de llevar-se) però sobretot de com volem viure allò que fem...

2 comentaris:

adrià ha dit...

Cert... la llibertat d'escollir s'acaba quan hem d'escollir entre a i b. Però, aleshores, què ens dóna, realment, llibertat per escollir?

EDUARD ha dit...

per què entre a i b?
tenim mil formes de prendre'ns les coses, entre el blanc i el negre hi ha molt de camí
les coses no són com són sinó com les sentim, com les captem, per tant hi ha infinites formes de veure i de sentir i hem de ser lliures i decidir com volem sentir-les.