dilluns, 19 de gener de 2009

LA BRUIXOLA INTERIOR


Estimat Eduard (homenatge a la brúixola interior)
Com va tot, deus llegir i escriure aquesta carta capa allà a les 6, segurament una mica més tard després d’haver llegit, avui és dilluns i has decidit escriure’ una carta enlloc de deixar articles a la gent.
El temps passa i segons el dia et costa aixecar-te tan aviat, bé de fet ja et costava aixecar-te a les 8, però ets conscient que la teva vida en part ha canviat des del setembre. Ets conscient que et queden moltes coses a fer i no saps tampoc com ho faràs. Segueixes cercant alguna cosa i més i saps que has de seguir lluitant contra tu mateix. Per ser cada dia millor. Passa el temps i la gent segueix pensant que estàs sonat, enlloc de ficar-se a la teva pell (tranquil tu durant temps has fet igual, o potser a vegades encara ho fas, que fàcil és mesurar des de un mateix i no des de l’altre)
La idea de crear un mon laboral millor és molt bona, però cal donar-hi forma i crear aquesta famosa ONG. Darrera calen diners això està clar, i no solament diners sinó temps, ja no solament per treballar sinó per crear i planificar. T’imagines una ONG que ajudés a treballadors a buscar feina, a empreses a trobar personal, que la gen pogués rebre formació, tant treballadors com empresaris? Un gabinet psicològic per superar els trastorns laborals? Una sèrie de persones treballessin per a millorar l’ambient laboral d’aquelles empreses que volguessin, un apartat que es dediqués a la incorporació laboral de persones amb dificultats. Jo crec que la idea és bona.. cal treballar-ho per això.
Avui és dilluns, et cal encara organitzar-te tota la setmana, tens grans reptes, a nivell professional la reunió de dimarts, però va el tema molt més enllà, comencem nous cursos, cal fer coses pels treballadors, cal preparar molt de paperam, caldrà corregir els exàmens de la UOC...
Però no tot és nivell professional, caldrà millorar com a persona, no començo la setmana com hagués volgut, hi ha dues persones que ocupen el meu primer pis de casat.. i part del meu cor i de la meva senyora que m’han deixat preocupat i ara em fa falta arribar a ells. No per fer canviar d’opinió a ningú, sinó per a que sàpiguen que no estan sols i que sempre estarem allà, a nivell grupal o individual, que sàpiguen que me’ls estimo en bogeria.
Hem acabat la brúixola interior, molt bé, m’ha fet pensar, per cert hauré de comentar al meu bloc, a llista de llibres que indica darrera.
El llibre em pregunta moltes coses que potser és hora que respongui:
Sóc un home, bé un noi o bé un nen de 33 anys dins d’un cos d’home que amb el temps ha hagut de prendre decisions de senyor o potser amb el temps s’ha fet senyor. Amb grans qualitats de les que no en sabria dir-ne cap i amb grans defectes com la mandra. Sóc una persona amb molta sort, per tenir una família que m’estima, una dona i uns fills que no em mereixo, segueixo amb grans inquietuds a la meva vida i segurament el pes del sofà, el descans i la bona vida m’impedeix prendre altres decisions (com les de crear la famosa ONG). Em considero simpàtic però amb caràcter canviant podent ser en un moment donat una persona amb molt mal caràcter. La vida crec que m’ha donat grans defectes per així poder anar millorant dia a dia.
Sóc un incoherent, no tinc cura dels meus amics i després em sap greu quan no m’expliquen les coses (Això va pel del dissabte) treballo per guanyar diners però amb el temps he descobert que hi ha molt més en la meva feina. Reconec que m’agrada el que faig, no acomiadar que em fa mal, però si, intentar ajudar al treballador i millorar l’empresa. Una cosa no treu l’altra. M’agrada parlar i comunicar-me i aportar sempre alguna cosa ni que sigui una rialla amb un acudit.
Aquest sóc jo, i cap a on vaig, aquesta pregunta ja és més complicada, tinc el cor molt dividit, el que ja em diu que ja està tot bé, que segueixi aquest camí, i el que em diu pensa en gran, canvia coses, treballa, molt més que des d’aquest bloc en canviar coses. Em cal corregir molts defectes i aprendre a demostrar amor a tothom, millorar el meu rendiment personal i arribar a tot i a tothom. Sé que aquest bloc ha arribat als EEUU, Irlanda i Polònia, però no sé si als seus cors o als cors de qui el llegeixen més a prop, no sé ni tan sols si arribo a la gent que tinc propera. Tant sols sé que haig de treballar per estimar a tothom, però no fer veure que els estimo sinó realment estimar.
Sóc una persona dèbil on em fa falta que em diguin que m’estimen i em cal sentir-me estimat en tot moment, que peco de parlar massa i de tenir quan vull una llengua bífida, intento millorar el meu autocontrol i m’esforço físicament per estar en forma (de moment no ho aconsegueixo)
Quin rotllo dec estar dient avui. Però així sóc jo ..
Finalment us vull donar un petó, perquè em sento molt bé al saber que hi ha gent que em segueix, em puja molt l’Ego, penso que potser si que dic alguna cosa que interessa i que fins i tot pot ajudar amb algú. D’això es tracta. Gràcies a vosaltres