divendres, 30 de gener de 2009

ANIVERSARI ALBERT



Avui és un dia gran, en sento pletòric, avui l’Albert fa quatre anys, i ho visc en part com si també fos una mica el meu aniversari. Porta la setmana nerviós, no hi havia manera que es dormís, esperant que el dia d’avui.
M’han passat aquest quatre anys volant, i mira que ens han passat coses, però el més important és tot allò que els fills t’aporten, fa quatre anys va néixer en mi una responsabilitat molt més gran, però no solament respecte al meu fill, sinó cap el món. Es crea un vincle i una sensació inexpressable.
Amb el temps m’adono de la necessitat de la adolescència perquè sentint el que sentim els pares no permetríem mai que els nostres fills volessin. La natura és sabia.
Tenir fills és cansat, és una responsabilitat molt gran, és donar el teu temps, la teva vida, és oblidar-te dels teus desitjos immediats, és canviar les teves prioritats. Però avui quan vegi la rialla del meu fill sabré que tot val la pena, que cal seguir lluitant per millorar com a persones, dins de la societat i sobretot com a pare.
No em considero a dia d’avui un gran pare, sé que tinc molt per millorar, sobretot en el dia a dia, on recau el pes en l’Ainhoa, és fàcil ser pare tenint com a esposa l’Ainhoa, ho és molt. Sé que els meus fills estan bé a les mans de la seva mare, que no els hi faltarà mai l’amor però no solament això sinó que els hi sabrà mostrar.
Avui l’Albert em demanarà jugar a Star Wars, jo cansat (ell ja motiva perquè busca un tema que a mi m’agrada) jugaré amb ell.... que la força ens acompanyi, i m’adono que a la llarga ell el que vol no és jugar amb el Luke sinó amb el seu pare... i em refereixo a l’Eduard. Em sento l’home més afortunat del món per poder sentir aquesta alegria i poder-la compartir, em sento orgullós dels meus fills i quan el veig tan sols puc donar gràcies a l’Ainhoa per com té cura d’ells i també a tota la família i amics que ens acompanyen en el dia a dia.