dilluns, 2 de febrer de 2009

BRUIXES I BRUIXOTS


Imagineu... arribeu a la feina i us trobeu una bruixa o una tarotista, una persona que comença a dir coses del teu present, del teu passat que tan sols coneixes tu, una persona que t’adones que tot allò que diu és veritat. En el moment que ja tens fe cega en ella, comença a dir el teu futur, i et planteja un futur negre, molt negre. Negre causat per com estàs vivint el present. Et diu que has de tenir més cura de la família, i et planteja un futur sense la teva dona i sense els teus fills, tu sense poder-los quasi veure, sotmet a la desgràcia personal i econòmica. Et diu que laboralment aniràs malament, amb problemes a la teva empresa al teu treball i finalment et planteja problemes teus de salut i dels teus familiars.
Potser després de sentir aquestes paraules, ploraràs... t’enfonsaràs i finalment et revelaràs per tal de demostrar a la tarotista que el teu futur el pots modificar, si vols gràcies a les seves paraules. T’adonaràs que el camí que portes no és d’adequat, que has de cuidar més a la teva parella, estimar-la amb més força, preguntar per les seves necessitats, cobrir-les, evitar allò que ja es dona per fet. T’aixecaràs amb més ànim i et preguntaràs que pots fer per tal d’evitar en la mesura del teu càrrec que la teva empresa pateixi i segurament faràs dieta i exercici per tal d’evitar no ficar-te malalt, de la mateixa manera que aniràs als teus familiar per dir que te’ls estimes.
Tindràs una lluita interna entre el no poder canviar el que et diuen els estels i el comentari típic de per molt que t’esforcis “La cabra tira al monte” vers la teva lluita personal de superació. Així a primera vista i reconeixent-nos dèbils cal reconèixer que sembla que la lluita no tindrà color i que el destí guanyarà. Però David un dia va guanyar a Goliat, i tu pots cridar i dir que el futur el llaures tu, que gràcies a que t’han mostrat que el camí que anaves és errat, has pogut sortir, que reconeixes les dificultat però que gràcies a la crisi forta que ha suposat veure el teu futur, t’ha ajudat a mirar esperançat tots aquells canvis que puguis fer.
Ens acostumem a no valorar el que tenim fins que veiem que podem perdre, l’amor, la família, el treball, la salut... acostumem a quan sentim el que no ens agrada, marxar, potser hauríem de fer el mateix, que ens provoqui tal crisi que ens ajudi a sortir reforçats per tal de canviar conductes nostres.
Hem de ser forts i tenaços però escoltar els tarotistes del mon, sobretot si els hem anat a veure i creure en ells, hi ha molts a la vida, la família, els amics, capellans, psicòlegs, metges. Tots ens diuen en cert moment de la vida si el camí que portem és el correcte som lliures d’escoltar-los, però si els hem anat a veure serà per alguna cosa, som lliures d’analitzar el que ens volen dir, potser en molts casos erraran però d’altres començaran a crear una rampa de llançament per tal de sortir d’un camí de futur negre mai somiat.
(dedico el meu article a totes les persones que m’han fet de tarotista a la meva vida però en especial a la meva amiga Mònica, que siguis feliç en el teu 34 aniversari... un petó)