la famosa crisi

Sóc conscient a dia d’avui de la fortuna que per mi representa anar a treballar, més tres de milions de persones no poden dir el mateix dins de nostre Estat. Jo no sóc dels que creu que el treball dignifica l’home, el que ens dignifica va molt més enllà del treball. Anar cada dia a realitzar una activitat laboral ha de ser una eina per tal d’aconseguir altres fruits que vagin més enllà d’una nòmina. Tots, si ens ho plategem, treballem per pseudosONG i si ho mirem així la nostra motivació serà més gran perquè en el fons, tots tenim la necessitat d’ajudar als altres. El Informàtic, que crea benestar amb els seus programes, el venedor de pisos, el constructor, el mestre, tots cerquen a la llarga el benestar propi i dels demés
Malgrat això, quan la paraula crisi és la més dita i escoltada, no pots quedar-te indiferent, quan passes un any en no rebre un sol curriculum a tenir-ne vint diaris, e preocupa perquè veus en cada persona, una vida, una família, que viu en el forat de no saber si arribarà a final de mes, una persona que ha estudiat que ha estat educat per treballar i es troba que no sap que fer, uns objectius que no pots complir.. i la pregunta.. i ara que..
Com a treballador d’una empresa constructora i a sobre sent el cap de personal, aquest tema hem preocupa, primer per saber si en sortirem, jo sóc molt optimista, i segon per si la cosa es complica, pensar quines accions haig de prendre per tal de salvar l’empresa i per tant el lloc de treball de moltes persones.
Miro les noticies i et diuen que no sabem quan veurem la llum del túnel i tot això et fa més por, perquè penses que el teu benestar depèn, en part, només en part, de la teva economia, basada en els teus rendiments de treball. El problema neix quan no tenim el control, i aquesta crisi no té control, ni les empreses, ni els treballadors, ni tan sols el govern. Tots ens queixem però que fem? Potser haurem de veure com podem tenir el control de la situació, caldria mirar i plantejar solucions, de què es tracta? Comprar productes catalans? De treballar millor? Quin esforç fa falta? Perquè a la vida ens podem prendre tot des d’una actitud passiva, pensant que ja en sortirem sense aportar res, o una actitud més activa i pensar que m’està demanant el país, l’empresa, la meva família. La situació és complicada, però jo de moment intento viure igual que com fins ara. A la vida cal evitar les grans eufòries i el grans pessimismes, perquè tots et tornen cec per no veure la realitat, la nostra empresa en els propers dos, tres mesos es juga tenir obra per tot l’any i per tant tirar endavant, sóc optimista al veure els meus companys treballant de valent, però ara hem toca a mi, mirar que puc fer jo per tal de millorar les pliques, que puc fer per treure major rendiment, com puc actuar en tots els aspectes, es tracta de la meva família, de la de cent treballadors que m’acompanyen diàriament, de les persones que els hi compro menjar, de tots. Cal cercar el nostre benestar però també el dels altres i potser cal fer-ho amb una lluita constant, amb un esforç major. Ho aconseguirem, i aprendrem una lliçó, i ens haurem fet més forts.