I a l’arbre li fa mal quan li tallen una branca? L’esporguem quan arriba l’hivern perquè sabem que li fem un bé, però quan hem acabat hi ha una part de nosaltres que no queda del tot satisfet, el nostre arbre és ara escanyolit, pobre, però sabem que és el que li toca per quan arribi l’estiu sigui el més maco del barri.
Què fàcil és ser jardiner d’un arbre i tan difícil de les nostres vides, com ens costa conservar adequadament el nostre tronc en perfectes condicions, com ens costa acceptar que hem de tallar branques de la nostra vida que malgrat ens donin una satisfacció immediata, amb el temps tan sols ens farà mal.
Amb això no vull dir que la vida ens l’hem de prendre sense cap tipus d’alegria pel nostre cos, perquè això també seria torturar-se i per tant no seria bo pel nostre cos o la nostra ment, però cal cercar un equilibri entre el 100% correcte i la imperfecció més absoluta.
Cal viure el present, sentir-lo, viure’l amb emoció i alegria, però cal saber que les accions que prenem ara s’escriuen per sempre en el llibre de la nostra vida i per tant afectaran en el nostre futur. Més val ara esporgar part d’aquelles coses innecessàries, o de plaers puntuals que potser amb el temps ens provoquen majors obligacions i fins i tot penes.
Moltes vegades confonem felicitat amb plaer i sacrifici amb pena, i moltes vegades lluitant i amb gran sacrifici aconseguim quotes elevades de felicitat.
La felicitat.... és aquell concepte que tothom jutja si el del cantó en té... o no..... amb el temps considero que la felicitat també cal treballar-la perquè és una emoció, cal adonar-nos de que amb la senzillesa un pot ser més feliç, o amb els seus somnis o amb la seguretat, cadascú fica ingredients diferents per tenir aquesta sensació. Un nen africà és potser més feliç que un nen del primer món. I aquell que tu consideres que no és feliç ell s’hi sent molt més del que tu preveies. Cal tenir cura del nostre jardí.... com les nenes maques..
Què fàcil és ser jardiner d’un arbre i tan difícil de les nostres vides, com ens costa conservar adequadament el nostre tronc en perfectes condicions, com ens costa acceptar que hem de tallar branques de la nostra vida que malgrat ens donin una satisfacció immediata, amb el temps tan sols ens farà mal.
Amb això no vull dir que la vida ens l’hem de prendre sense cap tipus d’alegria pel nostre cos, perquè això també seria torturar-se i per tant no seria bo pel nostre cos o la nostra ment, però cal cercar un equilibri entre el 100% correcte i la imperfecció més absoluta.
Cal viure el present, sentir-lo, viure’l amb emoció i alegria, però cal saber que les accions que prenem ara s’escriuen per sempre en el llibre de la nostra vida i per tant afectaran en el nostre futur. Més val ara esporgar part d’aquelles coses innecessàries, o de plaers puntuals que potser amb el temps ens provoquen majors obligacions i fins i tot penes.
Moltes vegades confonem felicitat amb plaer i sacrifici amb pena, i moltes vegades lluitant i amb gran sacrifici aconseguim quotes elevades de felicitat.
La felicitat.... és aquell concepte que tothom jutja si el del cantó en té... o no..... amb el temps considero que la felicitat també cal treballar-la perquè és una emoció, cal adonar-nos de que amb la senzillesa un pot ser més feliç, o amb els seus somnis o amb la seguretat, cadascú fica ingredients diferents per tenir aquesta sensació. Un nen africà és potser més feliç que un nen del primer món. I aquell que tu consideres que no és feliç ell s’hi sent molt més del que tu preveies. Cal tenir cura del nostre jardí.... com les nenes maques..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada