dijous, 26 de febrer del 2009

L'AMOR DINS DE LA GALAXIA EDUARD PLANA

Des de fa dies torno veure com el sol surt amb tota la seva plenitud. Fa uns mesos no el podia veure realment com sortia perquè ja era molt tard, ara, que comença a allargar-se el dia puc tornar a gaudir del sol, veure com s’enfila entre els arbres per dir-nos bon dia. Recordo els primers dies que vaig començar a escriure, a llegir certs llibres, tots amb l’objectiu de la millora personal, la meva millora personal havia de portar a la millora de les persones que tinc al voltant, ni que sigui pel fet de portar un major benestar. Considero que estic a anys llum del meu objectiu, quan més llegeixo, quantes més coses em passen m’adono de que sóc dèbil, i que de la mateixa forma que hi ha gent que va al gimnàs per guanyar múscul, jo hauré de seguir treballant per ser més fort mentalment, superar els meus cansaments i el meu mal humor.
L’altre dia feia un comentari de broma i no vull que sembli masclista. Tots sabeu del meu amor per la Guerra de les Galàxies en la pel·lícula Anakin es transforma en Darth Vader per por, per no poder controlar els seus sentiments més dolents, per no ser fred, per tenir por, però el que desencadena tot és el somni que té sobre la seva dona, Padme, i veu que es morirà en el part, i tan sols si es passa al costat fosc de la força no passarà, i ell efectivament, per amor a la seva esposa, dona aquest pas. Curiós, que a la vida hi hagi gent que per amor faci coses dolentes, per un dels millors sentiments, actuïs de la pitjor forma, és tan contradictori, però passa, de fet els pitjors sentiments que hi ha es tenen a partir de l’amor, la ràbia, el gelos.... amb quina persona t’enfades més durant l’any? No és a qui més t’estimes?.
Seguint amb la història quan passen els anys es troben finalment Luck i el seu pare Darth Vader i el fill li fa adonar que dins encara li queda amor, i fa, que rebroti del costat fosc una llum, de nou amor, amor cap el seu fill. Ell que s’havia tornat del costat fosc per amor, ara és l’amor que el fa retrobar amb una altre realitat, és tan fort l’amor a un fill que és capaç de treure’t de qualsevol costat fosc. Fixem-nos en la realitat de la vida, hi ha gent que no té cura de la seva salut fins que no ve una persona i li diu que ho ha de fer pels seus fills, molts milloren com a persones gràcies a l’amor pels seus fills, ningú sap el motiu, el tema és que la força que et donen (i cansament) et converteixen en poderós, i t’ajuden a ser cada dia millor com a persona millorant tu, en el dia a dia. Sense cap dubte crec que estic fent una carrera per tal de millorar-me, tinc molt de treball, cada dia és una etapa, tinc un competidor, que sóc jo mateix, el jo del dia anterior, haig de seguir corrent per intentar guanyar-lo i millorar de mica en mica, dia a dia, allunyant els costats foscos de la força i deixant que surti de mi tot l’amor que porto.

2 comentaris:

Miki ha dit...

Bo el video veig que s'apropa el cap de setmana de la frikada de la familia plana a madrid...

Babunski ha dit...

Jo m'estic preocupant. No entenc els articles. Deu ser que sóc de ciències.