Ahir no vaig escriure, em vaig aixecar a les 6 com avui però no em va donar per dir res, em va donar més per pensar i de fet avui em passa el mateix. Però malgrat això volia donar-vos un poema que em van enviar:
He après que ningúno és perfecte...
fins que t’enamores.
He après que lavida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que lesoportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembresrancúnia i amargura...
la felicitat se’n va a
un altre lloc.
He après que hauria d’utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potserme les hauré d’empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que nopuc escollir com em sento...
però sempre hi puc feralguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t’agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitatesdevé mentre hi puges.
He après que calgaudir del viatge...
i no pensar només en lameta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats iquan en depèn la vida.
He après que commenys temps malgasto...
més coses faig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada