divendres, 16 d’octubre de 2009

SOC FELIÇ I NO DESPREOCUPAT

-Hola Bon dia,
- Hola, bon dia, què tal
-bé mira, anem fent, ja saps problemes a la feina, els nens la família, bé lo de sempre... però mira tu... tu si que ets feliç

- no creguis eh... que jo també tinc lo meu.. que no tot és perfecte... que si....
Estem davant d’una conversa molt normal, generalment fixeu-vos que quan ens pregunten com estem sempre diem que bé, mai passa res, tot és perfecte, genial, o simplement ho fem perquè el que pregunta queda bé fent veure o creient que fa veure que es preocupa. Nosaltres ràpidament diem que bé, d’aquesta manera quedem bé, primer perquè no has de donar explicacions i segon perquè no es pot donar mala imatge fent veure que estàs malament. És important fer veure que les coses ens va bé, que estem bé, que tot és perfecte.
Però que passa si anem a més? Si la conversa s’allarga? Has de vigilar no pots donar una imatge de felicitat eterna o que tot et va bé.... sempre ha d’haver alguna cosa, el treball amb el seu estrès, la família, els nens, la parella, la salut, alguna cosa per queixar-se, tot va bé per això, no hem de donar mai la sensació que tot és perfecte. Aquesta és la norma, al principi fer veure que estem bé, però mica en mica anar queixant-nos, del que sigui però anar tirant xinetes.. i per què? Crec que tenim por a dir que som feliços, a vegades ens fa respecte, pensem que ens veuran com una cosa rara o com a tontos, mirem sinó els tontos com els relacionem? Sempre riuen, sempre contents, mira que son feliços eh?.. quantes vegades sentim aquest comentari de forma satírica??’ o encara més descobreixen una tribu perduda en mig de la selva i quina imatge tenim d’ells, mira no paren de riure i no és per la sorpresa, perquè si ara venen uns extraterrestres no em veig rient com els de la tribu. Per tant, acceptem que vivim en una societat on hem acceptat la necessitat de ser feliços, quan la veritat això no hauria de ser un objectiu sinó una realitat, quelcom innat, com a molt, un instrument per anar vivint però malgrat ho tenim acceptat no ho podem dir, perquè potser no queda bé o perquè ens sap greu, queda millor la queixa, sempre tenim alguna cosa, quan no hi ha un all i ha una ceba, el que diu que és feliç el mirem amb cara rara.. està apestat.. és un feliç.... un que és feliç... és un despreocupat... fixeu-vos un no pot ser feliç i ja està..??? relacionem ser feliç en viure en un altre mon, en no preocupar-se en allò que considerem que és important.
Potser.... ara hauríem de dir allò de que bojos que són aquells romans..potser la vida està feta per viure-la feliç, està content i veure que és el més important d’ella, que hi ha coses, doncs si, però que l’arbre no ens deixi de no veure el bosc, cal estar orgullós de ser feliç, sentir-nos bé i comencem a viure i sentir i transmetre la felicitat, perquè potser a vegades el del cantó li fa falta que li transmetem la nostra rialla, la nostra felicitat, que no ens faci por que ens vegin feliços, més val això que no semblar uns tristos, abatuts i que no vivim. Hi ha gent que es passa tota la vida cercant la felicitat i creu que és el cal fer en la vida... buscar el camí de la felicitat... heu vist nens que no són feliços?? Potser és moment d’agafar la felicitat sentir-la dins nou i lloar i donar gràcies per aquest do, aquesta sensació aquesta riquesa.
Que tingueu un dia molt feliç... per cert Sóc feliç...... i no despreocupat