dilluns, 26 d’octubre de 2009

LA NIT DE CAP D'ANY DEL 26 D'OCTUBRE



Dillunssssssssssssssssssssssssssss… ringgggggggggggggggggggggggggggg, sona el despertador... va, despertem... dilluns 26 d’octubre,quin gran dia, si és un gran dia i ara us explicaré el motiu.
Per començar, escric aquest post amb una gran responsabilitat, segurament el llegiran menys de 10 persones però hem de pensar sempre en gran, quan dic en gran em refereixo pensant que allò que fem pot tenir gran responsabilitat per a moltes persones. Per exemple haig d’intentar fer un post com si arribés a milers de persones i a sobre el que digués fos de tal càrrega pensativa que fes canviar les persones i de fet el mon en general. La realitat és evident que és una altra però estic convençut que si tots treballem com si el món depengués de la nostra tasca, ho faríem de forma diferent i ho faríem més motivats i amb major qualitat.
Però tornem al tema d’avui, els dilluns per natura a molta gent els costa llevar-se (no els meus fills, que amb el canvi d’hora i que ahir es van dormir aviat, m’acompanyen en el club de les sis... estan pintant) el dilluns acostumen a ser odiats.. pobret dilluns. Considero que aquesta dinàmica l’hem de canviar i potser ara és moment!!!!. Comencem !!!!. Imagineu-vos per un moment que això és cap d’any, son les 23:30, tot és normal, o dintre de la normalitat que suposa un dinar familiar o amb els amics, i de cop a les 00:10 es produeix un esclat d’energia, una força inusual dintre nostre, tots en peu, tots contents, ens donem petons, abraçades... truquem a la gent, desitjant un bon any. Surt de nostre una força, un esperit, quelcom nou.. hem començat el nou any. Aquesta energia és deguda a que en un moment donat milers de persones fem un mateix acte, milers de persones estem en comunió, estem units malgrat estiguem en diferents cases compartint un mateix acte, uns mateixos pensaments. Poques vegades passa això, a Catalunya per exemple del 8 milions de persones que hi viuen, 7 com a mínim estan desperts, units en petits nuclis per cridar a les 00:00 feliç any nou. En poques paraules, el fet de tenir objectius comuns i expressar-los al mateix moment ens fa treure de nosaltres una energia, una alegria i una força que 15 minuts abans no sabien ni que existia. Això també passa sense anar gaire lluny quan un va a un camp de futbol, les sensacions que es produeixen no són les mateixes que si estàs a casa solet mirant com l’equip dels teus somnis marca, clar que en el segon cas també t’alegres, però l’esclat d’energia que hi ha en el moment de cridar gol, quan milers d’aficionats tots junts criden per un mateix objectiu, dins d’un mateix recinte, són úniques. Novament, el fet d’estar tots units dins d’un mateix objectiu, ens fa treure coses que ni sabíem que teníem, una força.. una energia inigualable.Si som conscients que quan comencem l’any ens surt aquella energia, per què no treure-la quan comencem la setmana????? Hauríem de sentir el despertador de dilluns com si es tractessin de les 12 campanades... riiiiiing tothom a la mateixa vegada, béeeeeeeee ets junts en comunió.. béeeeeee tots junts, anem a treballar, béeeeee i anem contents, perquè hem d’intentar no solament guanyar diners en el treball sinó que allò que ens faci treballar sigui un conjunt d’objectius que vagin molt més enllà, des de com educar a les properes generacions per fer una societat més justa, intentar millorar la qualitat de vida de les persones etc. Si tots anem units i sabem que el del cantó s’ha despertat amb energia, com si fos cap d’any per a treballar per una societat millor, amb menys egoismes i notem de dins nostre aquesta energia de cap d’any o de camp de futbol, veurem que som invencibles, que el dilluns no és pas horrible sinó que és fantàstic, és cap d’any, és com cap d’any. Deu quina força, em sento a tope, quina energia hi ha dins meu. Anem units, i adondant-nos de les sinergies que es creen quan anem junts per un objectiu comú i no solament comú sinó gran, universal. Que tingueu un bon dia, una bona setmana i per cert... digueu quin dia ens despertem tots a les sis

1 comentari:

Babunski ha dit...

Ja només et falten 9 persones