diumenge, 23 de novembre del 2008

dissabte genial.... diumenge genial.... dilluns genial


Dissabte m’ho vaig passar molt, bé, vaig riure durant molta estona....
El dia va començar anat cap els Maristes a la festa solidaria, ens ho va passar molt bé, participant en firetes, veient teatre, menjant crispetes, els nens estaven molt contents i jo no ho podia ser més. Per primera vegada a la meva vida realitzava una activitat als maristes com a pare, i em trobava amb companys, amics, nois que jo havia estat el seu monitor, ara com a mestres o monitors. La sensació era al principi com de no sentir-me en el meu lloc, costa entendre que a mi ara em toca tirar el penalty i donar la moneda i no pas fer de porter... La sensació era molt agradable i es repetia en les cares lo mateix que vaig indicar en l’article de Amma. La gent al fer coses pels altres, ja sigui fent les firetes o participant en elles es senten més feliç, guanyen una brillantor als ulls que es tremenda. No riem més perquè som feliços sinó el fet de riure ens fa ser més feliços. Bé a la llarga és un cercle que al moment que hi entres ja no pots sortir !!!!
Vam dinar amb uns amics, que tenen una filla que va anar a l’escola bressol, amb l’Albert, m’agrada adonar-me’n que la gent s’estima als meus fills, tan ho veia en el dinar com a la fira. I això et fa sentir molt bé, ja sigui perquè ell transmet amor perquè el dona i fa que els demès també li facin arribar la seva estima.
Posteriorment, a la tarda nit sortirem uns quants dels bokamoneros, teníem entrades per Mamma Mía, ens ho passarem, molt bé, però que molt bé, mirant l’obra rient, sense parar, se’ns queien les llàgrimes, i finalment ballarem al mateix teatre.
Ens costa moltes vegades als bokamoneros transmetre que ens estimem, ho sabem, i no ens ho diem, i potser a vegades cal reiterar la nostra estima amb paraules i donar les gràcies per compartir o fer grans moments de felicitat. Amb el temps un s’oblida del que fa però no d’allò que ha sentit al fer-les i els meus sentiments de dissabte han estat molt grans.
Sóc conscient que sóc pesat amb la gent amb el tema del meu blog, però tinc, com diu l’Ainhoa, gran necessitat de fer alguna cosa. I si, és cert és això, em fa falta arribar a la gent i poder-la ajudar. Això no vol dir que jo faci les coses sempre bé o que les estigui fent ara mateix bé. Simplement vull transmetre la meva experiència, i si algú li ajuda doncs molt bé.
Vaig parlar amb una noia l’altre dia, hem parlava sobre ella i la seva parella. I m’indicaren que havien llegit part del meu blog. I és a ells que els vull dedicar unes paraules:
Hola,
Si és a tu, potser això ho llegiràs a la tarda nit, quan estiguis angoixat a casa, no sabràs que fer, a casa no fan res, sortir et fa pal, mires l’ordinador... estàs vivint la típica angoixa de diumenge a la nit... ara potser llegiràs això i passaràs, ara no és el moment, no estàs per sentir discursos.. però queda-t’ho... potser un altre dia...
Preguntem-nos que volem a la vida, que fem aquí, per a que he vingut, amb qui vull viure, que vull aconseguir, el dia de la meva mort, com moriré tranquil? Que vull haver aconseguir? Què vull que diguin de mi? Qui vull que m’acompanyi?. Segurament no hi hauran els de la feina, i hauràs volgut fer més feliç a la gent del cantó, als teus amics, la teva família, haver fet una mica millor el món que et vas trobar i a la llarga saps que amb la felicitat teva, ajudaràs a que els demés ho siguin.
M’aixeco cada dia pensant i dient (mantras) sóc feliç, sóc un afortunat, i em plantejo objectius (donar amor a desconeguts, transmetre el meu missatge, sentir els petits plaers de la vida, com si fos la primera vegada...) intento ser feliç no com un objectiu sinó com el camí per arribar als meus objectius.
No m’agrada saber que t’aixeques el dilluns dient aquesta setmana no podré. I si ho canvies per tinc el repte de fer totes les mils de coses que m’he plantejat fer aquesta setmana... perquè treballem en el que treballem perquè volem, perquè ens hem imposat unes necessitats... quin sentit té estar enfadat diumenge perquè vaig a treballar quan treballo per aconseguir uns diners que m’ha de donar benestar..
Treballem, treballem però plantegem-nos quin és l’objectiu principal de la feina, és guanyar diners? I si cerquem un objectiu més ambiciós? Per exemple, si un és mestre, fer una societat més humana, a partir d’incorporar valors a les noves generacions, un que és tècnic mediambiental, deixar un món millor, més sa, recuperar el mon, el tècnic informàtic, crear eines de treball que ajudin al benestar laboral de les persones i per tant incrementar la felicitat del treballador i per tant l’eficiència del producte que ajudarà a la societat.
Si ens ho plategem així veurem que la nostra feina pot ser fonamental i ens morirem de ganes de treballar, de donar felicitat amb el nostre treball.. Això no vol dir que treballem fins la mort, i que no hem de veure res més, no cal oblidar les altres prioritats de la vida, la família, els amics, nosaltres mateixos... treballem per un mon millor des de les nostres feines, arribem contents a casa, sabent que hem fet lo possible per aconseguir millorar el món, si ho transmetem amb alegria, tothom estarà més content !!! viurem feliços... i creus que dilluns m’aixecaré pensant que no podré??? O diré gràcies Déu meu per donar-me l’oportunitat de millorar jo com a persona, millorar el que tinc, créixer. Tenir un dia més per fer del món millor !!!!
Elimina els problemes, transforma’ls en reptes, busca ser feliç, viure relaxa’t, cerca els petits plaers de la vida, comparteix, i segueix pensant amb l’altre... no vulguis per això acontentar sempre a l’altre oblidant-te de tu mateix, aprèn a dir no, i fes neteja, dels pesos, d’allò que no et serveix, d’aquell qui et roba la vida. Fica’t al lloc de l’altre, descobreix per què un pensa com pensa, per què som diferents.. Veus quantes coses tenim per aprendre? Creus que amb aquests reptes em puc plantejar que dura serà la setmana? O quina sort que tinc... de moment jo sóc afortunat per compartir la meva experiència i poder-te-la lliurar...
Una abraçada..

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui Eduard no m'ha costat tan llevar-me. Moltes gràcies i bona setmana

Anònim ha dit...

Gràcies nene. En pensarè.