dilluns, 26 de gener del 2009

YODA EN DILLUNS


El miedo es el camino hacia el Lado Oscuro, el miedo lleva a la ira, la ira lleva al odio, el odio lleva al sufrimiento. Veo mucho miedo en ti"
Dilluns, sona el despertador . primer la cama dreta, ara l’esquerra, fa fred i bufes, si és dilluns i toca anar a treballar, el reclús número xyyyxxaazzz ha d’anar a treballar ha de pagar la seva pena, i amb els peus arrastrant arriba al lavabo recordant que ha de pagar la seva hipoteca, el menjar, llum, aigua i gas, i que tenir aquestes necessitats el fan complir la pena de 40 anys treballant.
Bon dia, és dilluns per a tothom, quin cap de setmana !!! ens ho hem passat bé però molt ja no es recorden del cap de setmana, molts miren el bloc i deuen pensar una altra vegada el boig aquest fent veure que s’aixeca content, no senyors no ho faig veure, clar que em voldria quedar aquí però com que haig d’anar a treballar per pagar una sèrie d’obligacions (imposades per mi mateix: podria haver decidit no viure en el pis on visc, no casar-me, no tenir fills... etc.. i si ho vaig fer va ser per què vaig creure que seria més feliç en aquestes decisions) doncs més val que vagi content i alegre i no fent el típic ritual de camp de concentració.
Aixequem-nos i adonem-nos de la realitat, en dos dies ens hem oblidat del que fèiem durant la setmana o és encara pitjor, ens acostumem i no veiem lo malament que estem quan estem treballant? Si és aquest segon cas, pensem, què és el que ens fa estar malament? És l’obligació a fer una cosa? O hi ha alguna cosa més que ens fa sentir en Auschwitz? El que està clar que si no canviem de fer o de sentir les coses el resultat sempre serà el mateix.
T’aixeques com sempre bufant, lamentant haver d’anar a treballar, sense ser conscient de com que ets un afortunat (i més veient com van les coses) has d’anar a treballar i no vols, et fa ràbia, no saps en que et trobaràs i això ho odies.... ets feliç??? Estàs content amb aquesta actitud? Et porta a alguna cosa bona? Benvingut al costat obscur de la teva força. Què és el que et fa realment trobar-te amb el costat obscur? És la por a saber que et trobaràs? És no saber si sabràs capaç de dominar el que et portarà la setmana? I per què aquesta reacció d’ira i patiment? I que penses fer per començar-ho a canviar.? Primer pas el teu despertador, fes que no et desperti per anar a treballar, que et desperti per pren-te un cafè al costat de qui t’estimes o tu sol amb tranquil·litat, comença el dia dominant, ets tu que controles, que no et deixes dominar, no tinguis por a lo que vindrà sinó adona’t que fins ara has pogut amb tot malgrat les pors que has tingut. Aquesta setmana tinc mooooolta feina però oi que al final he pogut amb tot? Doncs per què aquesta vegada serà diferent, estic convençut que si m’ho prenc bé ja serà el primer pas per aconseguir els meus objectius. Jo tinc molta força i el costat obscur de la força no podrà amb mi

2 comentaris:

Miki ha dit...

Ja esta el boig aquest fent veure que s'aixeca content el dilluns!

EDUARD ha dit...

M'aixeco content, i amb ganes.. a veure que llegiré avui? que escriuré? quin regal em trobaré? mails dels meus amics, comentaris de nivell, una abraçada? reptes... clar que estic content, com deia el nostre amic... la vida ES UN REGAL DE DEU...