divendres, 13 de febrer del 2009

FER MAL PER AJUDAR ALS ALTRES

Tinc la sensació que moltes vegades facis el que facis a algú li faràs mal. Hi ha decisions que les prens creient que actues de bona persona però darrera sempre hi ha algú que no entendrà la teva postura o que et considerarà egoista o simplement el miraràs a la cara i veuràs en ell pena, ràbia o plor.
Churchill i Gandhi no es podien ni veure, des de que el primer va ser ministre de les colònies i per separat dels dos la història parlarà meravelles. És normal, per a uns el primer era el braç executor de la política imperialista i pels altres un revolucionari que volia treure’ls el que ells consideraven legítimament seu.
Però anem a casa nostra, quan jo haig de prendre segons quina acció, per exemple, acomiadar un treballador perquè no hi ha més feina per ell, en un moment jo em transformo als ulls d’aquest com un Churchill, executant la meva feina i el treballador es veu a si mateix com un Gandhi. Ningú es planteja que a vegades cal esporgar l’arbre per a que creixi millor i que si no prens algun tipus d’acció l’arbre es morirà, ningú s’adona que prenent certes decisions doloroses el que es fa és salvar altres llocs de treball. I aquest efecte no el veu ni el treballador acomiadat ni tan sols molts dels que es queden treballant i una acció que prens que té com a fi ajudar a d’altres és vista per la víctima com la pitjor del món que es pot prendre.
Cal també ficar-nos a la pell del treballador (és un exemple... hi ha mils) i entendrem la seva situació, quan et parli de que gràcies al teu sacrifici els demés tenen un plat a taula, no ho voldràs entendre i més si tu tens gana. Per això em pregunto, què podem fer? Com podem obrir els ulls d’aquesta persona? I fer-li veure que malgrat tingui gana cal que es senti orgullós del seu sacrifici? I si nosaltres estem en aquesta situació al revés? Fiquem-nos en la pell del treballador o d’aquell que es sent víctima, analitzem per què es pren aquesta decisió? Mirem quins avantatges té? Els motius que pels quals s’ha realitzat? Ho fem des d’una perspectiva objectiva o des d’idees prèviament concebudes. Potser és hora de quan ens sentim víctimes fem aquest anàlisi, possiblement si ens trobem al carrer contents no ho estarem, ens sentirem víctimes però d’una situació, però amb la satisfacció de saber que hem ajudat i no amb l’odi de estar en guerra.
Avui és un dia que potser, potser, amb algú li podré fer mal, ho lamento, ho sento de tot cor... intentaré explicar les coses, tenir comunicació...fer-me entendre.
Us deixo.. ara estic amb l’Aina.. i mirem les llums dels cotxes.. esperant que surti el sol... un petó.

1 comentari:

Babunski ha dit...

I hi ha aturats que després només pensen en escurabutxaques i en anar al BIngo...