Ha començat la setmana star wars. Molts deveu estar pensant, una altre vegada, amb el tema... doncs en part si.
Dissabte marxo amb l’Ainhoa i l’Albert des de Lleida a Madrid per veure l’exposició Star Wars a Madrid. Molta gent deu pensar que això ja és lo més frikie que podria fer, potser si, però no me’n amago. Moltes vegades tenim per costum callar o deixar de fer coses per por del que puguin opinar els altres oblidant-nos que som més feliços fent allò que volem fer que no pas deixant-ho de fer.
Jo estic molt content, i visc il·lusionat que arribi dissabte i veure la roba de Darth Vader, R2 i el C3PO, fer una classe de padowan, etc.
I si, em sento com un nen, i és una de les coses que em sento més orgullós, haver arribat a la trentena i viure les coses com un nen, i si, em sento amb unes ganes que no ho vulgueu saber i no vull deixar de sentir el que estic sentint, escolant la música de John Williams tot el dia i buscant informació per internet. M’encanta sentir-me com si tingués 10 anys. Vivint a tope quelcom que altres viurien com si res, somiant i segurament magnificant el que serà dissabte. A més ho viuré juntament amb l’Albert amb lo que ja podem admetre que l’Ainhoa dissabte anirà amb dos nens cap a Madrid. Tinc unes ganes...
És bo, considero treure el nen que tots portem dins, no cal amagar-ho, moltes vegades m’han criticat per aquest fet quan de fet jo crec que és una sort viure amb la il·lusió d’un nen, el temps et fa assumir responsabilitats però això no ha de fer que aquestes no et facin sentir com si tinguessis 10 anys. Molta gent sent però s’amaga, per por, quan a la llarga molta gent que va ficant cartells de maduresa o d’intel·lectualisme no hagués somiat mai ser jugador de futbol o fins i tot estar en el camp quan pateix al veure el seu equip perdre.
Si senyors, el Sr. Eduard es sent com un nen de 10 anys amb ganes de que arribi dissabte i gaudir de espases laser, d’estels de la mort, de falcons mil·lenaris d’en Java... i es ficarà la seva samarreta star wars..... si seré com un nen.. però quants no voldrien sentir aquesta sensació? La mateixa que el dia de reis quan érem petits? Potser és moment de cercar el nen que tots portem dintre, perquè aquest no substituirà l’adult que hi ha fora però si que potser farà que aquest sigui més feliç, del que es tracta és que el nostre nen interior ens faci sentir millor allò que estem fent, ens faci oblidar els pensaments i les opinions negatives de la gent, ens ajudi a substituir les grans deficiències que a causat l’adult que hi ha en nosaltres. Que la força us acompanyi
Dissabte marxo amb l’Ainhoa i l’Albert des de Lleida a Madrid per veure l’exposició Star Wars a Madrid. Molta gent deu pensar que això ja és lo més frikie que podria fer, potser si, però no me’n amago. Moltes vegades tenim per costum callar o deixar de fer coses per por del que puguin opinar els altres oblidant-nos que som més feliços fent allò que volem fer que no pas deixant-ho de fer.
Jo estic molt content, i visc il·lusionat que arribi dissabte i veure la roba de Darth Vader, R2 i el C3PO, fer una classe de padowan, etc.
I si, em sento com un nen, i és una de les coses que em sento més orgullós, haver arribat a la trentena i viure les coses com un nen, i si, em sento amb unes ganes que no ho vulgueu saber i no vull deixar de sentir el que estic sentint, escolant la música de John Williams tot el dia i buscant informació per internet. M’encanta sentir-me com si tingués 10 anys. Vivint a tope quelcom que altres viurien com si res, somiant i segurament magnificant el que serà dissabte. A més ho viuré juntament amb l’Albert amb lo que ja podem admetre que l’Ainhoa dissabte anirà amb dos nens cap a Madrid. Tinc unes ganes...
És bo, considero treure el nen que tots portem dins, no cal amagar-ho, moltes vegades m’han criticat per aquest fet quan de fet jo crec que és una sort viure amb la il·lusió d’un nen, el temps et fa assumir responsabilitats però això no ha de fer que aquestes no et facin sentir com si tinguessis 10 anys. Molta gent sent però s’amaga, per por, quan a la llarga molta gent que va ficant cartells de maduresa o d’intel·lectualisme no hagués somiat mai ser jugador de futbol o fins i tot estar en el camp quan pateix al veure el seu equip perdre.
Si senyors, el Sr. Eduard es sent com un nen de 10 anys amb ganes de que arribi dissabte i gaudir de espases laser, d’estels de la mort, de falcons mil·lenaris d’en Java... i es ficarà la seva samarreta star wars..... si seré com un nen.. però quants no voldrien sentir aquesta sensació? La mateixa que el dia de reis quan érem petits? Potser és moment de cercar el nen que tots portem dintre, perquè aquest no substituirà l’adult que hi ha fora però si que potser farà que aquest sigui més feliç, del que es tracta és que el nostre nen interior ens faci sentir millor allò que estem fent, ens faci oblidar els pensaments i les opinions negatives de la gent, ens ajudi a substituir les grans deficiències que a causat l’adult que hi ha en nosaltres. Que la força us acompanyi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada