Avui estic aquí escrivint a les 6:30 acompanyat de l’Aina , per tant ja veurem com sortirà aquest article... avui ha dormit molt poc, però ja està ara amb una vitalitat.... realment és d’envejar veure-la pintar amb un color lila. Generalment quan es desperta li costa però després no hi ha qui la pari...i avui a aquestes hores ja no hi ha qui la pari.
Avui us volia parlar del que el dia 22 faig la meva primera cursa, no és gaire gran 7 km, és la cursa del Barça-La Illa. El recorregut és una volta per Sant Joan Despí tot a prop de la ciutat esportiva del F.C. Barcelona.
Fa 3 mesos no hagués pensat que estaria fent una cursa, fa uns 16 anys que no en corro cap, la darrera crec que va ser en unes santes de Mataró quan ni tan sols tenia novia.
El curiós del tema és com les coses tenen un valor diferent segons el prisma on es mirin. Jo fa 3 mesos no hagués pensat que podria córrer un petita cursa i ahir quan entrenava anava pensant que qui em cridaria a fer aquesta bajanada. Ara per mi és un gran que però lo curiós és que per la gent que fa curses això no és res i ho fan en un moment. Què és 7 km per a qui va fer la marató fa uns dies? I jo ahir treia el fetge per la boca quan pujava cap a TV3.
Però aquest fet ens passa sempre, el que avui sembla una fita molt important, amb el temps deixa de tenir valor per tenir-ne d’altres i ens costa recordar quan aquell fet que tan ens va costar, treballarem per aconseguir el que volíem, amb el temps no és res. I ara per a mi els 7km són molt importants, són un inici, una superació, i el meu cos així s’ho pren i us puc assegurar que ahir quan vaig anar a córrer la ruta de la cursa van haver moments que no podia més. Però a la vida ens haurem de superar, perquè del que es tracta no és guanyar al del cantó sinó guanyar-se a un mateix, millorant. Vindrà les curses de 10km, el Barcelona – El Papiol, mitges marató etc. Però la realitat crua i dura es que no puc ni amb 7 i que el que per a mi és ara una gran fita els grans corredors es riurien. El que intento és superar-me, millorar-me a mi mateix i recordar-me que si vull puc arribar amb gran treball. Després caldran altres fites de temps i de kilòmetres però hi haurà un també important, no oblidar els dies d’ara quan sóc incapaç de córrer sense parar els 7km, quan no aconsegueixo superar els 45 minuts (molt mala marca). (ja us aniré informant dels meus avenços en la matèria)
Avui us volia parlar del que el dia 22 faig la meva primera cursa, no és gaire gran 7 km, és la cursa del Barça-La Illa. El recorregut és una volta per Sant Joan Despí tot a prop de la ciutat esportiva del F.C. Barcelona.
Fa 3 mesos no hagués pensat que estaria fent una cursa, fa uns 16 anys que no en corro cap, la darrera crec que va ser en unes santes de Mataró quan ni tan sols tenia novia.
El curiós del tema és com les coses tenen un valor diferent segons el prisma on es mirin. Jo fa 3 mesos no hagués pensat que podria córrer un petita cursa i ahir quan entrenava anava pensant que qui em cridaria a fer aquesta bajanada. Ara per mi és un gran que però lo curiós és que per la gent que fa curses això no és res i ho fan en un moment. Què és 7 km per a qui va fer la marató fa uns dies? I jo ahir treia el fetge per la boca quan pujava cap a TV3.
Però aquest fet ens passa sempre, el que avui sembla una fita molt important, amb el temps deixa de tenir valor per tenir-ne d’altres i ens costa recordar quan aquell fet que tan ens va costar, treballarem per aconseguir el que volíem, amb el temps no és res. I ara per a mi els 7km són molt importants, són un inici, una superació, i el meu cos així s’ho pren i us puc assegurar que ahir quan vaig anar a córrer la ruta de la cursa van haver moments que no podia més. Però a la vida ens haurem de superar, perquè del que es tracta no és guanyar al del cantó sinó guanyar-se a un mateix, millorant. Vindrà les curses de 10km, el Barcelona – El Papiol, mitges marató etc. Però la realitat crua i dura es que no puc ni amb 7 i que el que per a mi és ara una gran fita els grans corredors es riurien. El que intento és superar-me, millorar-me a mi mateix i recordar-me que si vull puc arribar amb gran treball. Després caldran altres fites de temps i de kilòmetres però hi haurà un també important, no oblidar els dies d’ara quan sóc incapaç de córrer sense parar els 7km, quan no aconsegueixo superar els 45 minuts (molt mala marca). (ja us aniré informant dels meus avenços en la matèria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada