SLUMDOG MILLIONAIRE

Dissabte nit vaig anar al cine a veure slumdog Millionaire, a mi em va agradar des del primer moment, pel contrari l’Ainhoa no va ser del seu gust. Novament em va encantar veure la India. Reconec les meves ganes per anar-hi i durant la pel·lícula pensava en totes aquelles persones que han tingut la oportunitat de viatjar, de veure en els seus propis ulls aquell país continent. Veia tots els turistes que van al Taj Mahal i pensava en la gent que conec que s’han fet alguna foto allà o com jo hi voldria estar.
Però per sobre d’això novament vaig veure una història on ens transmetia grans pensaments i idees. De nou, s’imposa el fet de dir, Eduard adona’t que si treballes, que si t’esforces, si ets tenaç pots arribar on vulguis, però això en tots els terrenys de la vida, en el treball, en l’amor, on faci falta. Si un lluita pel que vol al final ho aconseguirà. Molta gent lluita pel que vol per aconseguir-ho però finalment no es sent feliç i no ho és per la forma que ha fet servir per arribar-hi. Si s’imposa l’amor com a eina no hi haurà major èxit que aquest.
Amb l’amor es pot arribar on sigui, et dona una força, una energia que et fa ser capaç de qualsevol cosa, no existeixen les fronteres, no hi ha límit.... la pel·lícula ens ensenya que les fronteres, els problemes ens obliguen a fer un esforç, i aquest es transforma en un sinònim que ens recorda com volem allò que ens hem marcat. Els problemes, els handicaps ens obliguen a esforçar-nos molt més que els que seria habitual, però ens fa veure realment si volem realment arribar a l’objectiu pel qual treballem i lluitem. Si estimes, fes-ho saber.. lluita per tot allò que vols, perquè la vida no és fàcil, però sempre s’imposa l’amor.
Dijous vaig anar a córrer, tot el contrari que dimarts, i malgrat al final no vaig fer mal temps, fins i tot el vaig millorar, les sensacions van ser molt dolentes, des del primer moment em vaig sentir cansat, amb falta d’energies, sense forces, ho vaig tornar a fer, i potser amb el temps aprenc que quan més em costa més aprenc, més milloro, més em demostro que em cal treballar per aconseguir els meus objectius. Demà faré la darrera prova abans de la cursa i segurament vaig aprendre molt més del meu esforç del dijous que no pas del dimarts. Per tant, encara que ens sàpiga greu, en el fons alegrem-nos de quan alguna cosa no ens surt com voldríem, perquè en treurem una lliçó molt més gran que quan les coses són de color de rosa. Si a l’esforç i a la nova lliçó hi fiquem amor, no hi haurà frontera ni límit que pugui amb nosaltres. (crec que és una bona forma de començar el dilluns)