dimarts, 3 de novembre de 2009

CAMÍ DE LA PERFECCIÓ




M’agrada somiar despert, penso que és bo la capacitat que tenim els éssers humans de somiar i per què no, intentar fer realitat els nostres somnis. Darrerament penso si hauria de recollir els meus pensaments, les meves teories o reflexions sobre el que han dit altres autors, escriure-ho tot en un llibre i mirar a veure si es pot publicar. Penso que potser algú li podria agradar, encara que sóc conscient que si el meu bloc té poc seguiment el llibre no tindria gaire èxit. Malgrat això com que sóc somiador, penso o imagino que si que té èxit i és en aquell moment que m’adono d’una altra cosa. Haig de ser conscient de lo lluny que estic dels meus objectius, fins i tot de certes reflexions que puc arribar a fer. Cal ser conscients dels nostres defectes, les nostres febleses i veure el camí que ens queda per córrer. A vegades sabem on volem anar, per on anar, però no vol dir pas que el camí sigui ràpid i fàcil, ni molt menys. Cal acceptar a vegades les derrotes com a part del nostre creixement, acceptar que quan caminem ens caiem, però agrair a la caiguda que ens ha ensenyat on no ficar el peu. No em considero un estafador, però ningú que no em conegui esperi trobar en mi un home perfecte, potser veurà un home que es desperta al matí i que té inseguretats i que cerca, cerca energia, cerca una font, un voler canviar el mon i millorar-se a si mateix. Potser si que cerco ser perfecte però adonant-me que estic a anys llum. Tinc la sort de rodejar-me de persones que han fet millor aquest camí, em queda tant, però puc fer una cosa plorar tot el dia pels meus defectes o mirar cap a on vull anar. És important fer un retrat robot del nostre futur, saber que volem ser, imaginar l’estampa de nosaltres en 10 anys, imaginar-se feliç així... doncs ara cal treballar-ho. Somio en el meu llibre, en portar una bona vida al costat de la meva família, en ser i donar felicitat. Potser l’Euromilió m’ajudaria, o potser no en canviaria en el fons, perquè del que es tracta és d’una transformació més interior que exterior però també està clar que quan el vaixell està en calma tot és molt fàcil.