Dilluns, segurament deu ser el dia de la setmana que més vegades escric, segurament perquè sóc jo el primer que ho necessito i segon perquè deu ser el dia que més gent pot llegir el bloc. El dilluns costa, o creiem que ens costa i moltes vegades sense motiu. Venim d’un cap de setmana, més o menys bo i costa tornar no a la realitat, sinó a una altra part de la nostra realitat on tenim més obligacions.
Vinc d’aconseguir ahir un temps en 10km que no m’esperava, 47,13 segons els que fan la cursa, no m’esperava per a res aquest temps, reduint la meva antiga marca en 3 minuts. Però això ja és passat, cal mantenir-ho com un record, pensar-hi per viure-ho amb alegria però sé que igual no ho tornaré a viure mai més. Sé que em cal treballar per millorar, però això és futur, i la mitja marató és futur, que cal conrear tot allò que vulgui fer, però que és una il·lusió. Cal recordar que tan sols existeix el dilluns, el ara i per tant haig de viure aquest moment. No vull que em passi com allò que deia William Wallace, tots morim però tant sols un quants han sabut que vivien.
El Dilluns no ens agrada perquè és la metàfora del començar de nou, i malgrat quan estem pressionats, de mal humor, voldríem començar de 0, la realitat és quan es produeix aquell moment, les pors ens guanyen, com que no sabem el que vindrà o ja ens hem fet una projecció, generalment negativa, ens sentim superats, sense adonar-nos que fa poc que ho estàvem desitjant. Hem d’adonar-nos a la vida, què és el que volem, què és el que realment ens importa i a partir d’aquí donar a tot lo demés una importància relativa. Quan més tens, més indefens et sents, pot semblar al revés, però mireu com funciona la societat, qui viu més pendent del que té, qui fa jugades més estranyes, qui es dona cops de colze amb el seu igual, el que té més o el que té menys. Qui dona més valors als diners, qui en té més o qui en té menys?. Això no vol dir que no tinguin valor, clar que ens fan falta per viure però els diners per exemple ens calen per viure però no és lo més important, jo no cerco riqueses per si mateixes, sinó per poder viure millor, per gaudir-les. A vegades sembla que tinguem complex de Diógenes amb els diners i tot el que suposa.
Molts de nosaltres estem vivint situacions molt difícils degut a la crisi econòmica, molts tenim por que en els darrers mesos haguem de començar de 0, començar de nou. Molts ploren... però no podem estar tota la vida plorant per allò que passat, haurem de mirar més enllà i veure que hi ha dins nostre. Si ens hem anat preparant, si ens hem llaurat, estarem més preparats, clar que és un mal moment, però al final de tot es surt. Hem de viure esperançats que al final sempre comencem de nou. Cada dia s’obren noves oportunitats. Clar que moltes vegades no volem començar de nou, però si ens veiem obligats pensem que alguna cosa ens aportarà. Agafem el toro per les banyes, adonem-nos que som nosaltres qui controlem i el món ens porta sempre grans oportunitats. Oi que no plorem quan arriba la nit perquè al final surt el sol? Doncs ara el mateix, si ens arriba la nit, tranquil·litat, prepara que vindrà el dia. I quan sigui la nit? Doncs et pots sentir jove i la vius, aprofita perquè saps que acabarà sortint el sol, el sol de dilluns que et dirà que tot torna a començar, que tot torna no com abans, perquè cap dia és igual, però un part es repeteix... saps que no es repeteix mai? El tu, el jo.. som nosaltres els que no som iguals respecte divendres, hem canviat, hem llegit, hem viscut circumstàncies, hem crescut... mira dins teu.. no hi ha temps, tan sols existeix el tu.... l’un mateix.. agafa’l i fes-lo viure, gaudeix del moment que estàs vivint, malgrat sigui dilluns i t’agradaria viure el passat d’ahir... tanca els ulls i adonat de lo meravellós que és viure aquest moment, l’energia que transmets, l’energia que tens, la teva vida... no et faci por començar de nou el dia, la setmana... no et faci por començar noves aventures (com em deia ahir en Quique) no cal tenir por la nit arriba i al final surt el sol... com ara que està sortint per a tothom. Que tingueu una bona setmana
Vinc d’aconseguir ahir un temps en 10km que no m’esperava, 47,13 segons els que fan la cursa, no m’esperava per a res aquest temps, reduint la meva antiga marca en 3 minuts. Però això ja és passat, cal mantenir-ho com un record, pensar-hi per viure-ho amb alegria però sé que igual no ho tornaré a viure mai més. Sé que em cal treballar per millorar, però això és futur, i la mitja marató és futur, que cal conrear tot allò que vulgui fer, però que és una il·lusió. Cal recordar que tan sols existeix el dilluns, el ara i per tant haig de viure aquest moment. No vull que em passi com allò que deia William Wallace, tots morim però tant sols un quants han sabut que vivien.
El Dilluns no ens agrada perquè és la metàfora del començar de nou, i malgrat quan estem pressionats, de mal humor, voldríem començar de 0, la realitat és quan es produeix aquell moment, les pors ens guanyen, com que no sabem el que vindrà o ja ens hem fet una projecció, generalment negativa, ens sentim superats, sense adonar-nos que fa poc que ho estàvem desitjant. Hem d’adonar-nos a la vida, què és el que volem, què és el que realment ens importa i a partir d’aquí donar a tot lo demés una importància relativa. Quan més tens, més indefens et sents, pot semblar al revés, però mireu com funciona la societat, qui viu més pendent del que té, qui fa jugades més estranyes, qui es dona cops de colze amb el seu igual, el que té més o el que té menys. Qui dona més valors als diners, qui en té més o qui en té menys?. Això no vol dir que no tinguin valor, clar que ens fan falta per viure però els diners per exemple ens calen per viure però no és lo més important, jo no cerco riqueses per si mateixes, sinó per poder viure millor, per gaudir-les. A vegades sembla que tinguem complex de Diógenes amb els diners i tot el que suposa.
Molts de nosaltres estem vivint situacions molt difícils degut a la crisi econòmica, molts tenim por que en els darrers mesos haguem de començar de 0, començar de nou. Molts ploren... però no podem estar tota la vida plorant per allò que passat, haurem de mirar més enllà i veure que hi ha dins nostre. Si ens hem anat preparant, si ens hem llaurat, estarem més preparats, clar que és un mal moment, però al final de tot es surt. Hem de viure esperançats que al final sempre comencem de nou. Cada dia s’obren noves oportunitats. Clar que moltes vegades no volem començar de nou, però si ens veiem obligats pensem que alguna cosa ens aportarà. Agafem el toro per les banyes, adonem-nos que som nosaltres qui controlem i el món ens porta sempre grans oportunitats. Oi que no plorem quan arriba la nit perquè al final surt el sol? Doncs ara el mateix, si ens arriba la nit, tranquil·litat, prepara que vindrà el dia. I quan sigui la nit? Doncs et pots sentir jove i la vius, aprofita perquè saps que acabarà sortint el sol, el sol de dilluns que et dirà que tot torna a començar, que tot torna no com abans, perquè cap dia és igual, però un part es repeteix... saps que no es repeteix mai? El tu, el jo.. som nosaltres els que no som iguals respecte divendres, hem canviat, hem llegit, hem viscut circumstàncies, hem crescut... mira dins teu.. no hi ha temps, tan sols existeix el tu.... l’un mateix.. agafa’l i fes-lo viure, gaudeix del moment que estàs vivint, malgrat sigui dilluns i t’agradaria viure el passat d’ahir... tanca els ulls i adonat de lo meravellós que és viure aquest moment, l’energia que transmets, l’energia que tens, la teva vida... no et faci por començar de nou el dia, la setmana... no et faci por començar noves aventures (com em deia ahir en Quique) no cal tenir por la nit arriba i al final surt el sol... com ara que està sortint per a tothom. Que tingueu una bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada