diumenge, 15 de novembre de 2009

CURSA SANT VICENÇ DELS HORTS

Diumenge, en 3 hores estaré a la cursa de Sant Vicenç del Horts. No podia dir de no assistir-hi, treballo allà, vaig allà al gimnàs, tenia una obligació quasi moral, degut a que és la primera edició i si no té èxit no es tornarà a fer.
La setmana ha estat intensa (un sinònim de dura) ho ha estat tant en el món laboral com al personal, les preocupacions han estat varies i un arriba avui ja cansat, sense gaires forces sabent que potser no és un dia per fer una bona marca i baixar dels 47 minuts que vaig fer diumenge passat.
Davant del handicap que suposa no sentir-se 100% tant a nivell físic com psíquic, cal tancar els ulls i pensar i reflexionar. El Hinduisme, com ja he dit més d’una vegada, creu que Déu va crear l’home igual que ell, fent semi Deus, però veient que no feien servir els poders per a bé va decidir treure’ls-hi, primer va dir aquests poders els guardaré sota el mar, però un li va dir, no, perquè pescant els podran trobar. Després va pensar en amagar-ho sota terra, però un va dir, i si escaven el trobaran i finalment va decidir amagar-ho dins del interior de l’home perquè allà ningú se li ocorreria mirar.
Potser ara a mi em toca mirar al meu interior i veure que tinc capacitats per fer aquell temps i fins i tot, per què no millorar-ho?
L’altre dia volia escriure sobre els casos de corrupció i tot el que passa que sentim parlar tant. La meva teoria al respecte és que aquesta gent són el reflex d’una part de nosaltres. Si de nosaltres, De la mateixa manera que penso que dins tenim grans riqueses que no les coneixem, grans poders que ens cal treballar, grans perfeccions que ni ens adonem, tenim una part de nosaltres que ens cal desar, parts del nostre cos i ment que ens impedeix adonar-nos de la nostra perfecció infinita i que ens converteix en éssers vulgars. Igual que Miquel Ángel (com ja vaig explicar en el seu moment) va dir que el David era fàcil de fer-ho tant sols havia tret les parts que sobraven del marbre, nosaltres hem de fer igual, perquè a vegades les parts que sobren del marbre es poden fer tan dures i pesades que ens poden dominar. I en els casos de corrupció passa moltes vegades això, per molt bo que sigui una persona, costa molt no caure en segons quins paranys que et provoques tu mateix, a tots ens agrada la vida fàcil, els diners, els luxes. Quan jo veig aquesta gent o molts polítics que no m’agraden les seves actituds, penso que són el reflex de la nostra societat i més concretament de les meves febleses. Tots som persones, i tots tenim un passat i estic segur que d’alguna forma tots hem estat corruptes, ja sigui copiant en un examen. Per tant, ells a gran escala, perquè el poder i les oportunitats ho porten, han actuat com nosaltres. Això no vol dir que com que són reflex de les nostres febleses els hàgim de perdonar, tot el contrari, però aquests casos ens han de servir per adonar-nos que hem de treballar, millorar en la força de voluntat, en el creixement personal per fer-nos més forts i treure les parts del nostre marbre que no ens deixa adonar-nos de la nostra divinitat.


1 comentari:

Babunski ha dit...

I què té a veure el vídeo de Polònia amb el post del bloc?