dilluns, 23 de novembre de 2009

TOT PASSA PER ALGUNA RAÓ

La setmana passada vaig tenir dues noticies que em van copsar, novament persones que conec d’un dia a un altre els hi canvia el seu status quo. De cop, gent com nosaltres tot els és diferent. Malalties, accidents, males noticies, mai més, res els serà igual. Sempre hi haurà un abans i un desprès a la noticia, al fet que els farà canviar la vida.
Quan ens passa un fet d’aquests ens fa adonar de lo fràgils que podem arribar a ser. Davant d’això pocs recursos ens queden, el que esta clar que quan tens un fet que t’ho canvia tot, tan sols pots fer una cosa mirar endavant, és normal, que com a persones plorem, no entenguem la situació, però posteriorment la única forma que tindrem per sortir del pou que ens puguem veure ficats, és mirar el futur i ficar-nos al cap que ho hem de fer amb il·lusió i ho hem fer com sigui. I és en aquests moments quan més hem de veure la filosofia de Victor Frankl, tot passa per algun motiu i està clar que allò dolent que ens ha passat ha de servir, ja sigui per fer-nos més forts o per ajudar als altres, ser un exemple etc.
Si ara ens donen a escollir tots preferim no ser l’exemple i res del que tenim ens sigui tocat, és curiós, ens queixem del que tenim però al final som dels de Jesusito Jesusito que me dejen como estoy. Si tenim la sort de ser dels que veiem les desgracies des de la grada, tenim vaires accions a realitzar, la primera és ajudar a l’altre, amb la companyia, amb el parlar, amb l’acció,etc. Però desprès hem d’intentar que d’aquella acció en puguem treure una lliçó. No podem pensar que les coses els hi passen tan sols als altres, al reves hem de pensar ei que això ens pot passar a nosaltres. Cada dia hi ha accidents de transit, això no vol dir que no agafi el cotxe, però ja he fet saber a la gent que estimo el que estic sentint? Ja gaudeixo de la vida? Potser a una altra persona no li tornaran el seu ser mes estimat, i potser li costarà sortir del pou però el fet de saber que ha ajudat als demes a viure en plenitud li ajudarà.
El que està en el pou o dins de la mala noticia sap tindrà el repte de sortir-ne pero no solament això sinó que quan ho faci es convertirà en un exemple per a tothom, un exemple de fortalesa de lluita. I novament es veurà com els grans mariners es demostren quan hi ha mala mar.
Tinc la sort d’haver vist els toros des de la barrera, de veure altres persones amb grans desgracies personals i per mi es important treure conclusions i lliçons del que els hi ha passat. D’alguna forma o una altra crec que haig d’ajudar-los i potser tot comença oferint una ma, una paraula, una abraçada però per l’altra que sàpiguen que res del que els hi ha passat no ha servit per a res.