diumenge, 8 de novembre de 2009

CROSS POPULAR DE SANTS

En dues hores estaré corrent el corrent el cross popular de sants. Em fa il·lusió, sempre he cregut i m’ha agradat sentir com Sants és diferent a la gran metròpoli que representa Barcelona. Sants és una metàfora de la vida en general. Volem ser propis, un mateix però dins del context d’una societat, d’un conjunt de persones del món en general.
Em sento molt a gust dient que soc de sants i de fet em sento més del barri que no pas de la ciutat, la seva carretera, l’estació , els seus carrers, la seva gent, formen part de la meva vida i la relació del barri amb la gent es personal, com si es tractes d’un poble. Avui aniré a córrer, el temps no acompanya, fa fred i vent per``o tinc ganes, de fer un homenatge a part del barri, veure companys i gent que fa temps que no veig. La meva ambició es fer 49 minuts, un objectiu complicat, de fet quasi impossible però ja es veurà, per sobre de tot vull tenir bones sensacions i gaudir.
Sants és un exemple que no importa on hagis viscut sinó on et sents, Barcelona per mi és una gran ciutat però jo em sento del barri, si em vols dir independentista, doncs ho soc però això no vol dir pas que renegui o que em senti pres, simplement que m’agrada sentir-me recollit, m’agrada el seu teixit associatiu i comercial, la gent treballant pel benestar no solament d’ells sinó també dels qui els envolta, i aquesta sensació tan sols la donen barris com els de sants.
Avui correré per la carretera, Tarragona, Av. Madrid, Alcolea, Joan Guell, Independencia, Arizala, Numancia, i em sentiré part d’un barri, d’una forma de ser, d’un esperit que transmet el barri. Formar part d’un grup no vol dir pas deixar de ser un mateix però si compartir una part de la identitat.
Vaig a preparar-me que ens apropem a la cita.