dimecres, 8 d’octubre de 2008

ANIVERSARI AINHOA


Quin gran dia, avui és l’aniversari de l’Ainhoa, escric això i començo a preparar-li una sorpresa!! Tinc ganes, de fet no sé si ho faig per ella o ho faig per a mi, però m’agrada sentir-me així, m’agrada sentir-me amb ganes de fer coses pels altres. També ho reconec de xerrar i explicar per que no, les meves experiències als altres. Darrerament a la meva feina estan farts del meu optimisme i fins hi tot de la meva alegria. Però realment va molt més amb mi aquesta alegria que no pas els nervis i la mala llet. Recordo quan feia COU i en una entrevista amb un profe ja em va dir que malament ho tenia per passar de curs, llavors em vaig mirar a ma mare i ella a mi, ens entenguérem al moment, mira un altre profe que ens ho diu. Des de vuitè, cada any, hi havia un profe que em deia que no passaria curs, i cada any hi havia un profe que s’equivocava, és cert, amb tranques i barranques aconseguia els meus resultats, amb molt d’esforç i amb molt d’optimisme, doncs.. per què canviar ara en el mon laboral???
Per tant, sóc optimista i em sento alegre, molt alegre, per poder celebrar els 33 anys de la persona que més estimo en aquest mon. Alegre per poder compartir aquest gran dia amb ella. Ahir a la nit ja varem fer un sopar especial, era la darrera vegada que soparia amb la meva esposa de 32 anys... calia celebrar-ho!!!!
Em sento la persona més afortunada del mon, i darrerament crec que ho sóc, i des de que em plantejo la vida així, cada vegada ho crec més. Sóc afortunat al tenir una molt bona família, una gran dona i uns fills genials. Sóc afortunat perquè la vida em planteja sempre reptes i noves oportunitats que no em permeten estar apalancat. Tinc la sort de tenir un bon treball i de sentir-me estimat !!!
Ahir ho comentava amb un company del treball i li deia, com vols que amb la meva dona i els meus fills em senti trist o de mala llet, és impossible. Ahir no creguis que vaig fer una cosa de feina a la tarda, que a dos quarts de 8 vaig veure que l’havia fet grossa, avui haig d’arreglar la gran cagada.( vaig pensar que seguir fins les tantes no m'arreglaria res, ara amb el cap fresc ja tinc la solució !!) (visca la teràpia Albert i Aina, estàs amb ells i quan marxen a dormir saps que ho pots solucionar tot) Doncs tranquil, avui arribaré, em ficaré les piles i ho arreglaré, perquè, si vull ser bo, una forma de demostrar-ho és veient que t’has equivocat i que ho has solucionant !!!. Per tant, alegria, que tinc molt a fer i demostrar. Per cert, com diu l’anunci, jo no sóc tonto. Treballo en una constructora, com a cap de recursos humans, (més conegut a la feina com el de personal) cada dia sento més la paraula crisi, crisi, crisi. Per fi ha arribat la nostra oportunitat (tampoc passava res si no arribava mai tanta oportunitat ) això és una rampa, una oportunitat per millorar, per fer canvis, per transformar-nos, per fer un click...
Ahir li vaig dir a dos companys felicitats perquè feia anys que havien començat a treballar amb mi, ells no ho van voler celebrar, jo em vaig prendre un cafè a la nostra salut. Estic content i malgrat l’arbre del dia a dia no els hi deixi veure, si analitzen en aquest temps d’ alguna cosa estaran agraïts, jo ho estic a ells, han compartit més estones amb mi que les tres personetes que més estimo en el món, per tant, vull pensar que aquest temps de treball plegats ha servit d’alguna cosa.
Ara que cadascú esculli, si avui és o no un dia per celebrar. Jo celebraré l’aniversari de l’Ainhoa, el nou gran dia, el solucionar la cagada d’ahir, el aprendre noves coses, el tenir nous reptes, el compartir noves experiències amb els meus companys
Per cert companys, ja que haig de passar tantes hores amb vosaltres intentaré estimar-vos més però us haig de ser franc, us estimaré però esteu a anys llum de l’amor que sento per l’Ainhoa, l’Albert i l’Aina.