LA FOTO DELS MEUS FILLS

A la cartera a dia d’avui, porto molts papers, , però no em pregunteu si porto les fotos dels nens i aquestes coses perquè no controlo. De fet és que la cartera l’obro molt poc durant el dia i sempre m’ha donat la sensació que portar allà una imatge de qui més estimo.. i si l’ofego?
A la feina si que tinc una foto dels nens, m’agrada, és un signe. Quan més estimi la meva família i les coses que faig amb ella, més estimaré la meva feina, més intentaré millorar i ser bon treballador, molt més m’esforçaré per fer un treball excel·lent i fer content al meu cap i sobretot més voldré que la nostra empresa vagi a munt. I ho faré perquè d’allà surt el pa (o part del pa) en que ens alimentem tots, perquè d’allà surten molts somnis que hem de complir i per agraïment.
El meu cap ha de saber que per sobre de tot està la família, i ella és la que m’empeny a ser un bon treballador, a valorar el que tinc, a créixer i a fer gran el treball. Sense cap dubte els majors aliats que té el meu cap són els meus fills i la meva dona.
Si no puc defraudar als meus fills i la meva dona com voleu que ho faci a l’ens que ens permet menjar, somiar i pagar hipoteca? Pensant-ho millor, potser hauria de ser el meu cap qui hauria de tenir una foto dels meus fills com agraïment al meu grau d’implicació, que aquest és directament proporcional a l’amor que tinc a qui m’acompanya durant el dia a dia.
Sabeu que us dic, que tinc ganes d’anar a treballar, pels reptes que tinc presents, perquè em fan falten els diners, perquè haig de ser un model, però sobretot, perquè la eina m’ha permès el nivell que tinc ara de benestar ha estat la meva empresa.
Ei, amb això no dic, que a la feina estigui sempre content i alegre, la gent ja coneix el meu mal geni i els meus nervis (no sóc l’únic) però precisament això ho estic intentant millorar. Però quan aparto les males herbes, del mal geni, del estrès, trobo la necessitat de ser un bon marit, un bon pare... el que em porta directament a ser un bon treballador o com a mínim a cercar ser cada dia molt millor.
Això sí, també sóc clar, família, treball i benestar han de ser ens que han d’anar units, si ho aconseguim, ens permetrà l’excel·lència com a persones i com a treballadors. El dia que la feina no em permeti (de forma objectiva) gaudir de la meva família (que és el que més m’estimo) no valdrà la pena seguir treballant, perquè al final el que ens queda és l’amor, l’amor dels altres de qui tens més proper. Si hagués de fer ara la nòmina dels meus fills i la meva dona no hi ha prous diners en el mon per pagar. És una gran nòmina, a mi m’agrada el plus petons i abraçades!!!