dilluns, 27 d’octubre de 2008

rehabilitacions


Pels matins llegeixo llibres de reflexió que em fan pensar, fora de les biografies o d’altres coses que ja us he comentat que els llegeixo per la nit o quan espero ser atès a la seguretat social. Ara amb el canvi d’hora veig perfectament com surt el sol, m’encanta, és un bé de Déu, veure com la lluna va desapareixent i el sol s’apodera de la penombra. Doncs com anava dient, al llibre aposta per tu de Walter Dresel ens fa un símil sobre com el canvi d’actituds en un moment donat pot ser un inconvenient per nosaltres o per la gent del nostre costat, ja que som com un edifici en rehabilitació, que quan està d’obres molesta, amb la bastida, la runa, etc.
Aquesta reflexió, l’he afegit amb una que feia l’altre dia respecte al fet de fer neteja. A la vida per crear harmonia, hem de fer neteja, sentir-nos nets i endreçats. Quan vaig arribar de vacances és lo primer que vaig fer al meu despatx. Mai he estat endreçat i he pagat massa les conseqüències. Lluito per millorar cada dia en aquest aspecte, sé que és un dels meus grans defectes però precisament, el fet de saber-ho i creure que sóc capaç, m’ajuda a fer-ho millor cada dia. Em queda molt a fer encara en el meu despatx i més perquè sempre tinc nous papers.. però a la vida passa igual, sempre tens nous inputs que cal endreçar.
Quan endrecem, fem neteja, tirem molts papers que no serveixen de res, igual que el que rehabilita la seva llar, fa sacs i sacs de runa, d’allò que fins ahir servia i que ara tan sols fa nosa.
I a la vida, quanta runa tenim? Quants papers en sobren en el nostre despatx? Ara els més puristes poden dir, els diners o els dvd, jo no vaig per aquí, cal fer neteja, no d’allò que la gent pot dir que és superflu sinó allò que ens fa esclaus o d’allò que no ens serveix per a res o fins hi tot del que ens fa sentir malament.
I jo ho sento però quan faig neteja sóc molt expeditiu, no tinc pietat, i en la meva vida he reflexionat sobre aquelles coses de les que havia de fer neteja, però no solament de les coses, sinó també de persones. Al final les coses i les persones ens han de portar un benestar. Ara em podeu dir que sóc un egoista, potser si, però la gent que va al tercer mon o que treballen per ajudar a d’altres persones sempre diuen que reben molt, fins i tot més, del que donen. Jo em vaig cansar massa de gent que no aportava res a la meva vida, persones que et roben el temps. No m’ho puc permetre, jo haig d’intentar que el dia que facis neteja a mi no em tiris al sac de la runa, cal que t’aporti alguna cosa. Cal que tu m’aportis ni que sigui una rialla. Tots tenim molt a donar com a persones, tots tenim gran essència.
Ara em fa falta com compartir els meus principis de neteja amb els de cristianisme, cal compartir el meu temps amb algú que no m’aporta res, o fins hi tot que em roba el temps? És compatible amb l’estima a l’altre perquè si? No ho sé realment, però també és cert que habitualment el temps que em roben li roben amb algú més. Ja sigui a la meva família, a vosaltres o fins hi tot al meu cap. La vida és massa bona i intensa per deixar que algú vingui i ens la robi. Hem de viure a tope i treure’ns de sobre aquells que ens la volen treure.......... ni que sigui gota a gota.. pedra a pedra, minut a minut.