dimarts, 21 d’octubre de 2008

teràpia kung fu panda


L’altre dia quan parlava del Xavi i de la Maite el que feia a la llarga és compartir amb vosaltres una teràpia. La teràpia d’ells és ben clara, l’objectiu no és el somriure sinó que és l’eina per superar tot allò que ens plantegem.
Jo avui us parlaré d’una altra molt curiosa, fins i tot podríem dir-ho que és com d’acudit. L’anomenaré teràpia Kung fu Panda. El diumenge vaig veure amb l’Albert aquesta pel·lícula, fins aquí tot normal. Es podrà dubtar si és per a nens de tres anys (potser jo també dubto) ho dubto perquè m’he adonat del seu contingut per adults (grans reflexions que em fan pensar). Diguem per tant que no és només per nens. I per què és una teràpia? Doncs perquè estic convençut que durant anys en la meva vida m’han passat pel·lícules, llibres, notícies o anècdotes que tan sols les he vist passar, rient de la tapa, sense arribar al fons, sense treure res de positiu per a la meva vida. Sense cap dubte, amb els ulls oberts i amb la pell fina podem arribar a descobrir una nova vida en tot allò que fins fa poc era lo habitual i sense importància.
Si heu vist la pel·lícula no sé si haureu captat les frases però aquí van algunes per a que hi pensen:

La teva ment és com l’aigua, si està remoguda és difícil veure, si deixes que es calmi, la resposta és clara

Els accidents no existeixen

Estàs preocupat pel que va succeir o per allò que ha de passar: l’ahir és història, el demà és un misteri i l’avui és un obsequi, és per això que es diu present.

Només hi ha notícies (no són mai ni bones ni dolentes)

Has de creure en les coses i les persones cal que tinguis il·lusió

Cal oblidar la il·lusió del control: allò que no controlem cal deixar-ho sol, no importa el que facis.... pel contrari si tu estàs disposat a lluitar, a creure aconseguiràs allò que tu vulguis

La marca d’un verdader heroi és la humilitat

Per a prepara una cosa especial tan sols has de creure que és especial

L’orgull ens fa cecs i no ens deixa veure en que ens hem transformat

No sóc un Panda gran i gros sinó que sóc e panda gran i gros.


Al finalitzar la pel·lícula vaig treure les següents conclusions:

La calma, la tranquil·litat, la reflexió,la ment oberta i la humilitat ens porta a veure molt més enllà del que veiem, podem descobrir un nou mon al nostre cantó, ens transformarem en nens que aprenen diàriament, que es desperten amb ganes de viure la vida, serem esponges del que vivim durant el dia. Gracies Déu meu per donar-me mala memòria això em fa viure la joia d’aprendre moltes més coses al dia (les que he oblidat i les noves)
Descobrirem que les veritats no són absolutes que aquell que considerem que no està capacitat per fer una cosa, potser ens sorprèn o potser ens dona una lliçó de que amb treball es pot arribar on un vol. Que els bons i els dolents són les diferents cares d’una moneda que tot depèn de com la mirem.
Hi ha notícies que al principi semblen bones i altres que semblen dolentes, però no vol dir que ho siguin, som nosaltres que podem transformar-les en reptes i oportunitats. Més d’una vegada un fill no desitjat (i per tant en un moment donat un disgust) es torna en lo millor que t’ha passat mai a la vida.
La vida cal viure-la i cal fer-ho “a tope” aprenent, observant, fent servir tots els sentits.. però intensificant cadascun d’ells.
Una forma de intensificar-los és anar mica en mica desenvolupant-los, per exemple el gust, feu una prova, pren-te avui un cafè amb els ulls tancats, veuràs que té millor gust. Si t’adones estaràs descobrint que un altre sentit t’estava molestant el gust... l’has de desenvolupar!!!

Cal que viure el present, la història es un record que no és viu i el futur cal llaurar-lo però no preocupar-lo, que guanyo jo amb els patiments del futur? Si els puc solucionar, doncs vaig a lluitar per aconseguir-ho i si no puc? Doncs Déu proveirà.
Cal tenir les energies en allò que estic fent perquè deixar escapar el moment d’ara és deixar de viure, és morir en vida, és el suïcidi del temps... Prefereixo morir amb 60 anys a tope que no amb 80 amb temps morts, perquè a la llarga hauré viscut més en la primera opció. En poques paraules no em facis perdre el temps que m’estàs matant. (un bon acudit no és fer perdre el temps.. em fas gaudir de la vida, parlar de xorrades en un moment donat també és guanyar-lo perquè et fa passar-t’ho bé... tot també depèn com et prenguis allò que estàs vivint.. si d’una forma passiva o activa)
Cal créixer i tenir cura del JO. Cal ser autònoms, treballadors i treballar-nos, millorar com a persones per així poder ajudar als altres. Cal conrear-se mentalment, llegir, fer exercici físic, tenir present que som únics i irrepetibles, que si estem aquí és perquè tenim una missió i malgrat molta gent ens pugui fer creure que no podem arribar a una meta tan sols ens diu lo difícil que ho tenim i que ens queda molt per treballar. Cal ser humils, això ens farà tenir clar que tenim noves metes i molt per aprendre....
Com podeu veure he tret molt d’una pel·lícula de nens... deixa’m anar a fer un cafè amb tu, perquè estic segur que al tancar els ulls i prendre-me’l m’adonaré que de tu encara n’estic aprenent molt més

1 comentari:

María del Mar ha dit...

Hola! te felicito por tu iniciativa y por tu generosidad al compartir tus reflexiones con los demás.

He leido lo de la peli del Panda y me han gustado sobre todo las frases: "Estás preocupado por el que sucedió o por aquello que debe pasar: l’ayer es historia, el mañana es un misterio y l’hoy es un obsequio, por eso es por lo que se llama presente" y "Para prepara una cosa especial tan sólo debes creer que es especial"

Nos vemos mañana en el Forum!
María del Mar