dilluns, 20 d’octubre de 2008

LA MEVA HISTÒRA (II) SEIRA


He de canviar, no puc seguir així, la feina em consumia, i pel contrari marxava pensant que podria haver estat més gran el meu rendiment, mal humor, cansament, tan sols pensava en les vacances... i la culpa a la feina (quanta gent ho deu passar malament i deu ficar la culpa a la feina?, a vegades el món laboral és un mirall i ens és més fàcil trencar-lo que intentar canviar allò que no ens agrada, ja no se la feina sinó de nosaltres)
I el mes de juliol es va fer llarg, entre metge, proves, mal de caps, continus mals de panxes, nervis, calor, tot em superava. Tema important, fer veure que no passa res, la debilitat en la nostra societat no es mostra, cal fer la gran rialla, quan més bo sigui l’acudit millor, això si l’Ainhoa i els nens patien el meu mal humor i el meu cansament. És en el infern que veus a qui tens en el cel, i novament allà hi eren l’Ainhoa, l’Albert i l’Aina.
Em feien falta les vacances del mes d’agost, però els dies d’aquell més que vaig treballar (4 o 5 no més) van ser horribles, res no funcionava, vaig anar a sopar amb uns amics i pensava que em moria, vaig anar a dinar dos dies amb la meva mare i no podia... la foscor m’havia guanyat.
Però arribà el dia de marxar, recordo el primer dia de vacances amb el cotxe ple fins a Seira, us podeu creure que conduïa encara nerviós? Pensant que sonaria el telèfon? Tenia clar que havia de canviar durant les vacances però no sabia com. Calia canviar de treball? Vaig pensar en tot, durant aquests dies el meu cor anava encara a mil, tenia mal sons i em dedicava a estar amb l’Ainhoa i els nens i llegir, llegir molt. El temps ho cura tot i vaig anar recuperant tranquil·litat, bon humor i més activitat. Però en el fons era conscient que al tornar tot seria igual, aprofitava les vacances per descansar, per recuperar energies, per tornar i gastar-les. Potser l’error està aquí anem de vacances per recuperar-nos, per trobar relaxació, i si ens plantegem la vida de tal forma que no calgués anar de vacances amb aquest objectiu? Si jo ja estic bé quan arribin les vacances els objectius seran uns altres. Pobre mes d’agost, té més responsabilitat que tots els mesos junts, (no és just)
I un dia a Benasc, vaig caure del cavall... si nois, vaig caure o ja feia temps que anava muntant a sobre d’un que sabia que em faria caure... Era conscient que les vacances m’estaven donant energia però un llibre em va trobar per casualitat, (sempre crec que les coses ens troben, més que nosaltres a elles) i si... el vaig comprar i vaig deixar de llegir un llibre de la segona guerra mundial per agafar el que tenia. EL MONJO QUE VA VENDRE EL SEU FERRARI.... l’altre part de la història és quasi el present, vaig tenir clar que havia de canviar i tenia les eines
L’eina principal, jo mateix, objectiu ser més feliç i fer-ne als altres, millorar com a persona, augment del meu benestar i dels que tinc propers, créixer en el meu treball i la meva responsabilitat, viure el dia a dia, creure en la meva grandesa, intentar ser excel·lent, ser un exemple de vida (sobretot pels meus fills), explicar el meu cas per ajudar als demés), deixar de malgastar el temps, començar a viure, guanyar il·lusió. I aquest és el camí... El blog em serveix d’eina, primer a mi i si serveix per a més persones millor... si és el teu cas fes-m’ho saber, em motiva, i si t’ajudo em sento la persona més afortunada del mon. A mi Cris, em vas motivar...
Vull donar les Gràcies per tant a lAinhoa, l’Albert i l’Aina perquè han aguantat massa, han permès que un mig Eduard visqués amb ells, Gracies Robin Sharma perquè el teu llibre em va obrir la ment, gràcies Seira perquè ets un espai que m’ajuda, on trobo l’energia que hi ha en mi, on descobreixo Barcelona, el dia a dia.
Darrera anècdota, a Seira de cop arribà un autocar de monges que venien a veure la nostra casa, si, la nostra, resulta que hi havia viscut la fundadora. Els hi diguérem que entressin, i ja ens veus ensenyant la nostra casa i elles gravant en vídeo i explicant lo afortunats que érem per estar en aquella casa, la casa d’una monja que l’anaven a fer beata, era tal la meva necessitat de trobar una llum, que li vaig pregar demanat un miracle, havia de ser millor, no solament per mi, sinó també pels meus fills. Durant els dies posteriors vaig portar l’estampeta de la monja (vivia en una casa santa) i vaig fer una loto (a veure a veure.. no em podia fallar la monja) no em va tocar (potser vaig fer un número) però realment si que em va tocar perquè fent la loteria vaig comprar el llibre. Divendres vaig anar a encarregar la loteria de nadal de l’empresa, vaig veure que hi havia pot de la loto , no em vaig fer, ja m’ha tocat aquest any. Sóc nou !!!! Sóc un afortunat