dilluns, 13 d’octubre de 2008

VÈNCER EL DILLUNS

Pots pensar ara mateix que el meu blog es una tonteria, que no serveix de res, pots pensar que visc i faig les mateixes coses que abans de l’estiu, fins i tot, que penso igual. Però avui (dilluns) i sobretot ahir la nit em vaig sentir un home superpoderós. He vençut al Dilluns !!! si, i això és molt important, o si vols podem dir que porto caps de setmana vencent al dilluns. Traduiré: Estic aconseguint vèncer la síndrome del diumenge a la nit. Això si que val la pena, aquella mala llet, aquells nervis, aquell no saber que fer, aquell miro la tele per dissimular, el assegut veient com agonitza el diumenge per donar pas al dilluns, totes aquestes conductes si que han mort. El dilluns no em pot amargar el Diumenge. Estava fent del primer dia de la setmana el més llarg i el Darrer el més curt. Em passava tota la setmana desitjant el dissabte i diumenge i quan el tenia a les mans el deixava perdre pensant en el que no tindria el Dilluns.
Darrera d’aquesta actitud, m’atreveixo a dir, que hi ha una actitud egoista, al meu cantó tinc una dona i uns fills que desitgen el cap de setmana i volen part del meu cap de setmana, per jugar, parlar, compartir. I jo, enlloc de destinar-lo a ells, el destino al Sr. Dilluns. A més que no hi guanya ningú amb aquesta actitud de seure i veure agonitzar un bon dia. Faig algun exercici de relaxació? Em preparo la setmana? Tan sols em dedico a seure i veure passar les hores... ho sento això no va amb mi. Senyor dilluns no et tinc cap por, sóc un afortunat, avui és dilluns i estic content, molt content, miro la finestra, escolto música, miro la gent i vaig escrivint el que penso, aniré a treballar com gran afortunat que sóc, em trobaré els meus companys i avui... els convidaré a unes pastes que és sant Eduard.. que més vull? Clar que estan a casa amb la dona i els nens estic fantàstic i millor que a la feina però.. no em puc permetre estar malament, perquè el dia d’avui és únic, irrepetible i jo el faig fantàstic.
Ric si ric i molt i és el que us demano, que rieu, pares, mares, fills, treballadors, empresaris tots, tots hem de riure perquè tots tenim motius. Els millors treballadors, els que riuen, quan més contents i optimistes millor farem les coses, més voldrem aprendre, més ens preocuparem per superar-nos. Quan pitjor una empresa, menys riures hi veuràs. Pregunta-li a Ronaldinho, quan feia gols estava content... o degut a estar content feia gols? Això és una retroalimentació. Jo estic content de que sigui dilluns i això em fa que diumenge tingui 24 hores... potser divendres és el més curt perquè malgrat m’agradi la feina i estigui bé, haig de reconèixer que tinc ganes, moltes, de que arribi el cap de setmana. Tampoc passa res per això, és com preparar-se l’agenda de la setmana durant el diumenge, això pot ser bo si et serveix per dominar la setmana per tenir-ho tot controlat. Sabeu que passa, que he descobert que sóc l’amo de la meva vida i no penso deixar que un tal dilluns o un tal problema m’espatlli el fantàstic dia que tinc pensat tenir avui (i no li penso amargar a qui tinc al cantó)
Finalment feliciteu a tots els Eduards i vosaltres Eduards no sigueu ronyes i compartiu una rialla, un somriure, i si és un cafè.. doncs per què no..