LONGEVITAT

Plou, novament em sento en un paradís, jo a casa, sense cap presa (començo aquest escrit a les 6:50 després d’haver llegit una bona estona) i miro per la finestra com la pluja es va estenent pel carrer. Crec que tots hem parlat del temps alguna vegada, és una gran conversa aquesta amb desconeguts, ufff llueve... si señor ya me he dado cuenta, me he mojado, lleva lloviendo toda la noche... però si ens ho plantegem el tema dona per més, de fet ens dona una visió de com afrontem el mon... El que es queixa de uff quanta pluja, ja hi ha prou (quan en realitat plou com sempre o com hauria de ploure) és el mateix que diu en ple mes d’agost (uff quina calor.. això ens insuportable). Sense adonar-nos en la típica conversa trivial expliquem quina és la nostra actitud a la vida. A mi m’agrada veure ploure, relaxa, a més estic a casa, preferiria estar a Seira però aquí també estic molt bé. I tu? Mira afortunat, et ficaràs les botes d’aigua que tornen a estar de moda, i fa un any? Quan haguéssim pagat per aquesta pluja.. ??? i algú dirà avui uff quanta pluja.... però si és un bé de Déu.. i olorar els carrers mullats? A mi m’agrada. I per cert, els que som conductors no fiquem d’excusa avui la pluja quan arribem tard a feina, que ja ho sabem que està plovent.. surt 10 minuts abans.. o si arribes tard, no ploris no passa res, 10 minuts més que has tingut per escoltar música... Encara no he trobat avui cap problema... si la pluja és aquesta clar.
Perquè al final les coses en les hem de prendre bé, perquè tot té parts bones i dolentes i des de la bona som més feliços i si aquesta la dominem, dominem la vida. L’altre dia parlava en una conferència un directiu de la Expo de Zaragoza i explicava que la persona més famosa de la Expo ha estat sense cap dubte el senyor Guillermo Herrera de 104 anys. És tan famosa que ha fet el pregó de la festa major de Zaragoza. Us imagineu l’home amb 100 anys fent-se voluntari per d’aquí 4 anys participar? Rebent formació com qualsevol altre? Ha passat de no ser res, a menjar amb els reis i llegir el pregó. L’optimisme, la vitalitat l’ha fet arribar on ha volgut. Li van preguntar com s’ho havia fet per arribar tan bé als 104 anys (i participant cada dia a les activitats) i ell va contestar: (1- tenir sort.. perquè si no arribes no ho contes, 2- no demanar a la vida més del que et dona, 3-agafar les coses tal i com venen, 4- una mica de sexe) doncs voleu que us digui una cosa.. a mi no cal que em feu gaire cas, però potser una persona de 104 anys, que deu haver viscut de tot i està així de bé, tan física com mentalment, potser a ell sí perquè ens està obrint un gran camí. (i ara no us quedeu solament en un dels quatre punts !!!)
M’agrada escoltar la gent gran, les grans cultures, sobretot les orientals, ho fan i els hi va molt bé. Hi ha gent que es queixa que estan massa lligats al passat, potser és el seu gran actiu. El meu avi rarament el veus preocupat per fets que no siguin vitals, gent que ha passat per una guerra civil creus que ara es preocupen pel que passa? Ells si que han entès que vol dir infern, quan el barça està malament diu que ell recorda una promoció que van jugar.... Cal potser que et recordin que hi ha un infern real, i no és el moment que estem vivint encara que ens ho sembli perquè no hem viscut res pitjor. El que passa és que no ens agrada sentir batalletes perquè en poques paraules (o llargues ) ens diuen: que no tenim raó i que les coses poden ser pitjor, o fins hi tot que ells han superat coses pitjors i que si ens prenem les coses així, no arribarem ni les superarem.
Finalment, recorda, si t’agrada el meu blog, no solament comunica-m’ho sinó passa’l, fes que arribi més gent, perquè quanta gent hem estat vivint amb strés? Quanta gent coneixeu que va malgastant la vida i ficant les culpes a l’empresa quan potser tot comença en nosaltres mateixos?) bé aquí obro un nou tema que potser demà seguim o no (ja es veurà...)