dijous, 16 d’octubre del 2008

UTILITZA'M

En un concert homenatge a la nova cançó vaig saber qui era el cantautor Daniel Viglietti, en aquella actuació va cantar una cançó que deia: como podré cambiar las tierras los mares si no cambio un poquito mis fallas mis males.
Realment això és així, tenim tant a millorar, a canviar, això fa del dia d’avui un gran dia, ple de reptes, on sé que haig de millorar les mil coses que ahir no vaig poder.
Ahir comentava la dificultat per entrar en les persones, reconec també les meves dificultats per arribar a l’equilibri.
A nivell d’empresa moltes vegades intentes ajudar a les persones, considero que ajudant-les, estic ajudant a la meva organització, si elles estan bé, tots ho estarem, per tan cal treballar per aquest objectiu. El problema és saber si ajudant als altres moltes vegades som o no justos amb aquells que no et demanen ajudes. Potser discrimino entre la persona que es comunica, que mostra amb la persona que és silenciosa. Vindrà un tercer i em dirà clarament que potser aquella persona a la que ajudo m’utilitza, gran paraula, m’utilitza, que bé, sóc útil per aquella persona.... doncs saps que et dic.. UTILITZA’M el problema no és de qui és utilitzat que a fi i a comptes és feliç sinó del qui utilitza en quin sentit ho fa i de les altres persones que no saber treure la meva part útil. Per tant hauré de fer un esforç per intentar mostrar-me útil a quantes més persones millor.
L’altre dia parlava amb una persona, i m’ha fet pensar molt, és curiós com ens queixem de les persones, com critiquem, com ensenyem al públic lo pitjor de qui tenim a prop sense adonar-nos que potser nosaltres tenim els mateixos errors, fixem-nos: ens preocupem massa de nosaltres mateixos? Busquem la nostra satisfacció malgrat això suposi fer mal als altres? Confio en els altres? Sóc agraït? Tinc memòria de les coses bones? Oblido el passat que m’ha fet mal? Tinc fe o mal penso de qui tinc? Dic les coses a la cara o utilitzo altre gent per dir el que penso? Potser ens adonarem que la distància entre aquell del que no vull saber res, és a dir, aquell que mal pensa de mi, que no confia i em tira en cara alló que no faig i que no em diu les coses directes sinó utilitzant a terceres persones, i la meva persona és ínfima i potser veuré que tenim moltes coses en comú però des d’una altre perspectiva. Potser jo voldria fer les coses diferents, però habitualment quan tens problemes amb algú no és pas perquè pensi diferent sinó perquè les seves accions no et beneficien. Jo no et puc demanar que canviïs intentaré buscar la meva satisfacció però sense fer-te mal, confiaré en tu, et seré agraït, oblidaré el que no m’aporti res positiu del passat i sobretot tindré fe en tu. No et puc demanar que canviïs però hi tant que m’agradaria, sobretot perquè potser t’adonaràs que aquell que odies està molt a prop de tu, si et puc servir de model ho intentaré però per això.. hauré de treballar molt perquè el camí és llarg i jo ara simplement m’aixeco a les 6 per tenir un propòsit, que és millorar com a persona
A tothom, si us plau, UTILITZA’M creem el primer grup de persones útils i utilitzades??? Aquí estem.. per cert espero que el meu article et sigui ÚTIL. I agraeixo a totes aquelles persones que han estat utilitzades com a inspiració per poder fer aquest article.. serem utilitzats per altre gent en el seu camí diari ? QUE PER MI NO QUEDI
Mucho, poquito y nada
(Daniel Viglietti)
Si yo no cambio un poco mis fallas, mis males,
¿cómo cambiar entonces las tierras, los mares?
Si no cambio un poquito mis mañas, mis juegos,
¿cómo cambiar en algo los dramas, los fuegos?
Si no poquito un cambio mi duda, mi acaso,
¿cómo cambiar más tarde el beso, el abrazo?
Si no cambito un poco mis cauces, mis fuentes,
¿cómo he de cambiar fuera lo mío en la gente?
Si no cambio un muchito mis odios, mis miedos,
si no abro mi ternura me vuelvo de hielo.
Si no muchito un cambio mi cuerda, mi acorde,
¿cómo cantar lo nuevo, lo izquierdo, lo borde?
Si no apoco lo mucho que pierdo, que hiero,
¿cómo darle esperanza al te amo, al te quiero?
Si no amucho lo poco que tiene mi gente,
¿cómo evitar que al canto le asome lo urgente?
Mucho, poquito y nada deshojo la vida
y ella nunca responde, la desentendida.
Mucho, poquito y nada, contraflor al resto,
tenemos que ir cambiando.
Mucho poquito y nada, contraflor al resto
,tenemos que ir cambiando este cambio nuestro.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola Edu! Què tal? Soc l'OScar Julia i també tinc blog...

Benvingut a la blogosfera